El teu llit

Com un trencaclosques de vida
encaixen el meu coll amb ton braç,
tres cames,
la teva mà,
la meva cintura,
els teus rínxols i els meus blens,
(i de tant en tant)
els nostres llavis
que es cerquen entre alens.

Com una brisa tranquila
els teus dits em recórren,
suaus en cada centímetre,
com la cançó d'una mare
m'adormen,
fent-me flotar tan amunt
i tant a propet
alhora.

I cada minut fins a l'alba
ens aprofitem l'escalfor,
la carícia, la besada,
la mirada tan tendre
i la dolça paraula,
el contacte,
la pell com brasa,
les cavitats amagades,
i el meu cap al teu pit
acompassa els meus somnis
al ritme del cor i la respiració,
i ens mirem, somrients,
conscients de no saber
quan podrem repetir l'emoció.

Valset de l'insomni

No sé què em passa
que no puc dormir
i les nits se m'allarguen 
últimament,
potser es qüestió
del llarg de la manta
que sempre em deixa
els peus al descobert,
potser el dur coixí
o el matalàs erm,
potser els sorolls
dels veïns inconscients,
potser una llumeta,
potser un zumzeig,
potser la finestra
no tanca molt bé,
potser a la sala
miren TV3,
potser tot alhora,
però segurament...

Si es que no dormo
i les nits es fan llargues
es perquè estic molt sola
sota aquestes mantes
i em quedo atrapada
al record d'una imatge:
les teves carícies
llunyanes i faltes,
els teus besos bruts,
tendres mossegades,
els teus rinxols negres,
la teva mirada,
la teva pell dolça
a la meva, enllaçada...

Espero el matí
desperta i pensant-te,
esperant els teus ulls
quan despunti l'alba.

Introducing el Neci

Two bodies, one soul de negateven

Se m'escolen les hores

per la punta dels teus dits.
Com una condemna inexorable,
el rellotge.
Sobre la teva pell la meva,
dues bèsties en calma
respiren entretallades.

Busco dins meu
la paraula.

Ventana. Sábana.

Tantas veces me equivoco
que me caigo por tus esquinas,
por tus bordes suaves de piel
y sudor,
que me alumbra tu mirada y en tu pecho
nos encontramos,
cual dos enamorados en el Zurich,
cual dos luceros en una constelación,
que me asombro de lo frágil
y lo bello de la vida,
que a tu lado no me asusta,
que me indica que estoy viva
y que te quiero.

Y tantas veces acertamos
que la lucha se termina,
empiezo una caricia que me duerme,
que me mata,
y al final me lees un verso de Gohete
y mi rostro mira al cielo
dormida, o casi,
mi pelo sobre tu pecho,
en código morse
late mi nombre tu corazón.

#00:43

Me gusta la noche
porque somos,
porque tus besos
mis labios callan,
porque me abrazas
fuerte,
me matas,
me asustas los miedos,
me mueres fantasmas,
porque en tus pies
los míos,
que fríos hielan la sábana,
porque tes escucho respiras
en mi oreja,
porque te quiero,
dormimos,
me amas.

Oh, so cheesy

En las noches afortunadas
de él y yo, de nosotros,
entre sábanas sucias y rancias,
entre piel y vello,
y sombra y mantas,
entre yo le digo y él me dice,
él me dice y yo le digo,
podrían pasar las horas
que parecen cortas pero son largas,
si no se perdiera en mis piernas
que parecen largas pero son cortas,
y subiéndome al cielo
desde la oscura cama,
retuerce mis entrañas
con sonrisa amplia,
y al irme y volarme
y perder la calma
se va, se va,
(se va en mi entrada)
y al terminar exhaustos,
se gira, me abraza...
y lo hace con el alma.

Mundos paralelos

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe

Estás aquí. Así.
En este mundo tuyo,
mio, nuestro,
en esta cama fría,
recién estrenada,
en esta realidad enmarañada.

Me echas de menos,
en otro mundo, lejos,
otro lugar, paralelo.
Mientras aquí nosotros,
allí tu solo, yo sola,
la sábana más fría,
el sueño más denso,
la noche menos clara...
La vida como infierno,
si tu, o yo,
en ese mundo
(paralelo)
anudamos la noche
buscando otro cuerpo,
y en esta cama
(en este mundo)
besamos cada mirada,
amamos en cada aliento.

Pallassa

"Drunk clown" de TryToCatch

Sofà de cuir. Entapissat floral.
Una mà agafa, uns llavis besen,
una llengua repassa corbes.
Al local del costat,
la música màquina
fa rebotar l'estucat.

Quatre cossos borratxos,
quatre ànimes perdudes,
vuit mans aventureres,
sexe fred entre amics...

I al matí un mal regust de boca,
i preguntar-se com ens mirarem a la cara
(a partir d'ara)
i el pitjor de tot,
una sensació de buidor incoherent.

No tornaré a fer-ho mai més.
Sóc una puta pallassa
borratxa, calenta, frígida i estranya.

Desamor urbano

Te vomito en las esquinas de cada callejón.
Esquivo tus miradas parpadeantes,
tus indirectas de neón.
Los coches que me pitan, que me aturden,
no son nada en comparación.

Te has llevado el amor.

Como el poeta en Nueva York,
o la muchacha en el colchón,
las luces de la noche nos aplacan,
limpian el cuerpo y lavan la cara,
y nos hace sentir mejor.

Te has llevado mi amor.

Como el "The Power of Love"
de Frankie goes to Hollywood,
o el "Nothing compares to you"
mi vida es una ruina si, tu,
dulce y amarillo zorro traïdor,
vas y, como siempre...

Te llevas mi amor.

Fum, Fum, Fum

Atrapada* visceral
en un món de colors i fum.
Les llums fan pampallugues.
Atura't, que el temps no passa.

Les lletres corren de costat.

Que algú li digui que aquí no.
No, que aquí no és la festa.
Això és una bacanal
de drogues i alcohols.

Algú ha apagat el
firmament estelar.

Un bon coixí per xisclar,
el Poma.
Que ningú intenti volar
(el balcó mostra una piscina).

Sexe gay a pocs metres,
i fem veure que no passa res.
Que demà al matí despertem
no voldrà dir que haguem dormit.

I la iaia avisa tard...
i recollir-ho tot en mitja hora.

Això sembla un Yellow Submarine.

*Atrapada: Diu-se del moment en que et quedes en estat catatònic

Que "Per què et vesteixes?"
em cridaves, embriagat
del teu propi fum
i la teva pròpia merda.
Que "Per què marxes?"
sentia que cridaves
del passadís estant,
i tu a la cambra de l'hotel llardós.
Que "Per què corres?"
despertant el barri que no dorm,
vociferaves i et cordaves la bragueta,
boig, enllunaticat, transperdut.

Per...

Per què?

Entre rius de rimmel i eyeline
t'hagués volgut respondre
"Perquè ja no aguanto més"

Cara de fill de puta

L'home que trenca
les entrades del cinema
té cara de fill de puta.
I em posa a mil.

Cada cop que em mira
i li pinto aquell somriure
al rostre, que no té,
com si em digués
"Sí, nena, ets meva"
ens fantasiejo
als lavabos migs bruts
que els assalariats netejen
cada vespre,
i ell empenyent-me contra el mur
i jo llepant-li la suor del pit
i ell que apreta
i jo que crido
i ell embesteix
i jo defalleixo
i somio que m'omple els forats
amb la seva verga grossa i dura
el maleït home de les entrades,
amb cara de fill de puta...

Però mai no passa res
simplement trenca l'entrada
i em diu que pugi escales amunt.

El que ell no sap
es que cada nit
l'espero al meu llit
amb l'entrecuix tot mullat...



[ui, algú deu haver encès la calefacció al Bar dels Poetes... :)]

SURRENDER

La lluita que jo sento
no es contra mi.
És contra ella.
Sap que la seva mriada em mareja.
Els seus ulls de mel
sweet movimiento
entre els cossos dels alters,
fins arribar a mi.

Resisteixo els impulsos
(èrtics)
de menjar els seus llavis.

De besar-la i morir
entre la seva llengua
i les seves dents.

M'aguanto, i m'aguanto,
i la miro,
i sento que la cremallera explota.

I la meva deesa, la meva puta
se m'acosta i, amb una mà
a l'espatlla...
Em mossega l'orella.

Llavors perdo o em rendeixo,
o em guanya, o tot plegat.
I caic mort als seus peus
desitjant-la una altra nit
dins el meu llit.

Èrtic

Pedres

Tinc ganes de veure't.
De besar-te una altre volta
dins els ulls,
de conèixer allò que jo
no se de tu...

Simplement
la ment.
Jugant-me males passades.
(no voldria idealitzar-te)

M'agradaria oblidar-ho tot,
si més no,
no construir castells a l'aire.
"l'home mai s'entrebanca
dos cops amb la mateixa pedra"

Perquè equivocar-me un altre cop
seria com menjar un yogur amb sal.

(Ah... Si tu i jo som dues pedres,
espero que ens entrebanquem una altre nit)

5 i Acció

Click.
Directe, agressiu,
em mires.

El teu únic ull
m'apunta només a mi
- al meu cor, pot ser.

Encès. Apagat. Encès. Apagat.
el llumet vermell, en diuen.

Vols venir aquesta nit amb mi?
Decideix-te ràpid,
que el temps se l'enduu la pluja.

(Shhht! Silenci! Estem grabant...)

Et desitjo entre cadires i armariets,
em fas teva contra un mirall,
apartant pots i pinzells de maquillatge.

Abraçant-nos, fonent-nos,
em fas l'amor, no!
em folles, descaradament.

I et vull devorar,
a tu i a la teva maduresa,
els teus deu o dotze anys de més.

Vull menjar-te i que em mengis,
que em disparis mots lascius,
i la teva mirada i la teva pell obscena,
blanca i roja.

Em sues i et suo.
Et llepo els mugrons,
vermells de vermell de purpurina.
Llepo la indecència que traspuem
darrere la porta amb l'estrella groga.

I quan canstats i destrossats
caiem del tocador al terra,
sobre el fred marbre, o parquet,
ja no sé que era,
et miro.

La suor s'ha endut la pintura.
Ja no ets un jueu indecent.
Ets només un mortal.

I ploro.

Sofà & TV

Me voy a dormir en la tele
esperándote una vez más.
De noche, en el sofá.

Y vas a llegar cansado,
y me darás un beso,
o un abrazo.

Ojalá te tumbes a mi lado
y cuando me despierte,
adolorida,
tenga que apartar tu brazo.

Me voy a dormir en la tele.
Esperando, esperando, esperando.

PaperNote

Suena un teléfono.
A mi lado algo se mueve
entre las sábanas.
La luna hiere mi pupila,
tu te giras,
y me besas,
y me abrazas.

Me sonríes y me dices que me amas.

Te duermes otra vez
en el otro lado de la cama.

Me levanto (sin vestirme)
y me voy a la nevera
sólo un triste zumo de piso de soltero.

Cacho idiota. No te quiero.
Vuelvo a tu lado y te beso.
Cojo la ropa que llevaba
y te dejo una nota en la mesa:

"Ya es hora que me vaya"

Libre, me siento entera.

#42

Dorm amb mi aquesta nit.
T'ho suplico.
Demà marxes i no sé quant tornaràs.
(Probablement, mai. Però això, tu i jo, encara no ho sabem)

Deixa'm tastar aquests ulls,
aquesta mirada obscena que em dediques
cada cop que suspiro al teu costat
i tu infles el pit d'orgull.

Deixa'm tenir-te, un cop i prou,
deixa'm convertir el meu gemec en teu,
deixa'm que em perdi entre els teus llençols
així com tu et pots perdre dins meu,
sempre que vulguis...

I et prometo [t'ho prometo] que al matí
quan els raig de sol, insolents, em despertin,
marxaré sense fer soroll.
I quan et despertis, només hauré sigut un somni
del qual no te n'hauràs de penedir.

Shht...

No despretis la nena
que dorm dins meu.
Deixa-la dormir una estona més.
Juguem a ser més grans
del que mai podrem ser
(de moment)
I si la nit es trenca
també es trencarà el meu cor.
I aquest cop no el curaran les paraules d'amor.

Shht...

Volem dormir una estona més
entre els braços de la brisa breu
que ens duu més enllà del mar
per somiar que el món és meu.
I veure com tot
el que l'home crea, l'home destrueix.
Neix Ezra Pound entre gemecs
de dolor maternal.

Shht...

No despretis la nena
que dorm dins meu.
Deixa-la dormir una estona més.