He said no

Ara si que si,
que ja no em queda res aquí,
que les nostres estones s'acaben
i el que mai havia sigut,
ja no serà.

Ara si que si,
que marxo i deixo i ho abandono,
que m'en vaig i ja no torno,
i ploraré una vegada
i prou.

Ara si que si,
que ja m'has donat el no,
ja està clar que no t'agrado
i no tinc el que fa falta
i jo,
que de forta res de res,
només ploro,
i no puc més,
i no vull deixar que la vida
se m'escapi o m'arrossegui,
i m'abandoni a la riba d'algun riu
o alguna barra desafortunada.

I acabar gastant totes les nits
en un bar de poetes
pobres, sols, alcoholitzats i corferits.

El Cafè de Nit

Era la última en marxar. Sempre ho era. Potser per casualitat o potser perquè ella se les manegava per poder estar un moment a soles amb ell i dir-li "Adéu, Ernest, fins demà", just abans de fet l'últim glop de la tassa de cafè. Ell adorava aquests instants, els breus segons en què les seves mirades es creuaven... sentia que, encara que ella no en sabia res, d'ell, hi havia la boja possibilitat que saltés el taulell i el besés.
D'aquella nit, però, no passava. Quan la Dolça li va allargar la moneda de dos euros, ell li va agafar la mà, i mirant-la als ulls, li va cantar...
"Sempre el mateix final...
sola pel teu mal cap...
mai has sabut triar,
ja sé que no em coneixes,
però al bar on sempre menges
quan et poso el cafè
et veig tan trista,
que vull dir-te
que tinc la solució
per fer una mica veritat
tot el que havies somiat
quan eres jove!
Que tinc la solució,
la que per fi farà marxar
la mala sort dels últims anys
mira'm i esolta'm!
La solució sóc jo!"

Ella, simplement, va mirar-lo als ulls, va somriure, i li va dir "Adéu, Ernest, fins demà..."

(La cançó original, aquí -Els Pets, La Solució-)

Love Laundry

I m'esperaràs asseguda
sobre la rentadora que un dia
tu i jo vam omplir de roba interior.

Qui sap si tornaràn
els mitjons tenyits de rosa,
i aquelles calcetes entortolligades
amb el meu calçotet de cors.

A la barana dels teus dits

Ens obviarem les trobades desafortunades,
i buscarem una altra gasosa Schuss,
i serem afortunats només quan surti el sol.
I de ser dos, tornarem a ser un.

I fumaré molts cigarrets quan hagis marxat,
i buscaré moltes llunes que ja no hi seràn,
i em faré les carícies que ja no em faràs.

I somiaré en caminar descalça sobre el teu llit,
i passejar casa teva en calcetes, de nit,
i esperar caure dolça a la barana dels teus dits...

Sweet 18

Quan en fas divuit et sents més gran,
i sents com si hagués passat el temps,
com si quelcom hagués de canviar,
forçosament, com si alguna cosa,
dins teu, ja no fos el mateix...
Quan en fas divuit ja vols volar,
i saps que pots caure, pero, sobretot,
que et podràs tornar a aixecar.

Avui que en faig divuit penso
que la meva vida ja no serà igual,
que tantes coses diferents,
que tants llocs i tanta gent,
que tot allò que sempre he volgut fer.

Relats conjunts: París, París

Serà màgic tornar al lloc
on vam aprendre a ser amigues
on vam ser una en lloc de quatre,
on tants passejos,
tants riures, tants plors,
van fer un viatge interminable.

Serà màgic recordar el París
que amb la seva catedral,
els seus museus,
i la seva dolça Torre Eiffel
va fer-nos de cotó de sucre
i va acabar desfent el gel.

Per, per, J. M. Oliver

Per, per, per,
prou, prou per,
calla, calla,
calla tu.

Canyeta que mira cubata
Veus dins, veus fora,
nits, per, per, per.
Crits, jajaja,
per, per, per,
arbre que mira farola,
cada lluna un vol,
cada vol un gat,
cada gat, mèw.

Calla tu,
prou per un gat,
prou per un vol,
prou per la lluna.

Per, per, per,
gat, got, notes blanques,
un petó fugisser, amarg,
articulada canyeta,
un llep de punta a punta
del cos.
Per, per, per.

Tot per... per...
per tu.