Echo

Go the Distance, de neslihans

Resuena, en el pecho vacío

late, como una sombra antigua,

perdida, confundiendo,

una brisa rancia que trae consigo

un aroma a libro viejo,

bombea la sangre triste

que ya no circula.

Como la niebla de otoño

con la lluvia nueva

se va,

se desvanece.

Fear nothing but yourself, baby

"The fear", by EmptyBlueSky

Tengo miedo de las ratas,
ratas que comen y corroen,
que se infiltran en las sábanas
y tiñen de amarillo
el colchón.
Y el azul me aturde
en estas noches frías,
con la cama tan vacía,
y tu,
monstruo gris,
verdad oculta bajo el colchón,
que aspiras a abrazarme
y tenderme en tu soledad,
aguardas el momento perfecto
para salir.
Y atacar.

Per, per, J. M. Oliver

Per, per, per,
prou, prou per,
calla, calla,
calla tu.

Canyeta que mira cubata
Veus dins, veus fora,
nits, per, per, per.
Crits, jajaja,
per, per, per,
arbre que mira farola,
cada lluna un vol,
cada vol un gat,
cada gat, mèw.

Calla tu,
prou per un gat,
prou per un vol,
prou per la lluna.

Per, per, per,
gat, got, notes blanques,
un petó fugisser, amarg,
articulada canyeta,
un llep de punta a punta
del cos.
Per, per, per.

Tot per... per...
per tu.

Desesper

Ritual dance by *fb101 (Deviantart)

Tu quant creus que duraran
les llargues nits sense lluna?
Dies que s'aparten de la vida
i que ens deixen apagades
les finestres de l'estiu.

Tu quan creus que tornaran
les hores de l'amor?
Ara sonen les campanes
que senyalen altres hores
d'esperança i de dolor.

Tu com penses que vindran
les tardes noves?
Seques, dolces, rares,
blaves, joves, vives,
tendres, quasi soles.

Totes juntes dansem una mort rica i bella.

Per un artista de DeviantArt

Com qui torna a poc a poc,
de puntetes,
entro a la teva nit,
i oloro el rastre dels teus ulls,
fins el llit dur i fred.

La lluna em clava la mirada
a la pell,
em crema i em congela,
em tortura, em destrossa,
"¿Per què has trigat tant?"

Torno més buida i més freda,
estèril de paraules i emocions,
torno quasi muda.

Ja no sóc jo ni sóc una altre,
ara sóc l'ombra en el mirall,
sóc vuit passos descordinats,
un balanceig equívoc,
un bes robat,
una cançó desafinada,
un eclipse total.

Ara sóc el final de moltes coses
i l'inici de cap.

[Això s'acaba] Requiescat in pace

Pressento que avui s'acaba.

Pressento que les notes ja no sonen,
que la cítara restarà muda,
que tot ja mor a poc a poc.

Pressento que les fulles no cauen,
i la pluja no mulla
un cor que es va assecant.

Pressento que estic cansada i grisa,
que se m'apaguen els colors,
que no queda més per dir.

Pressento que m'he cansat
d'"El Club de los Cobardes",
dels "Et vull però no et puc",
de les falses il·lusions,
d'estimar somriures que no existeixen,
de sospirar per homes que no hi són,
d'aspirar a més del que puc aconseguir,
d'anar-me reconstruint el cor.

Pressento que m'he cansat
d'apuntar alt i errar el tir,
de somiar els ideals,
de dibuixar les paradoxes,
d'escriure tonteries,
d'expressar-me quan no en sé,
d'explicar-vos la meva vida
perquè estic sola, sola, sola,
i no sé a qui parlar.

Pressento que avui em moro,
que la meva etapa de poeta s'apaga,
que s'extingeix la meva ànima,
que el meu cor s'esvaeix,
que les meves llàgrimes s'acaben,
que tots els qui estimo se'n van,
pressento que avui el món em devora
per sempre més.

Si, és trist.

Pressento que avui s'acaba.

[vull donar les gràcies a l'Arnau "Edward" (20-21/15-16), en Bruno "Bruno" (21/16), l'Unai "Minotaure" (29/16), en Marcel "Linus" (20/17), en Jaume "El carter" (29-30/17) i en Guillem "Amantes amentes" (28?/17) per no haver-me estimat com necessitava, i per haver-me deixat que els estimés en silenci. Donar-los les gràcies per trencar-me repetidament el cor i fer-me més feble en comptes de més forta, ja que si hagués estat més forta tots aquests poemes no haguéssin existit.

I finalment, demanar perdó per la meva possible futura absència (potser ja, infinita), sense trencar el meu compromís amb Personatges Itinerants, i avisar-vos que a mi em dol més que a vosaltres acabar el blog, i per això restarà obert. Perquè sé que no seré prou forta per no tornar.

Els números al costat dels noms són l'edat que tenien ells mentre els vaig estimar, i al costat, l'edat que tenia jo, i el nom en cursiva, sota l'etiqueta en que els podreu trobar. Per a en Guillem no n'hi ha cap, però són al meu bloc de notes, que algun dia passaré aquí.

Em sembla que, tot i ser poeta i abocar una part de mi a cada poema, i tot ser aquest blog tan i tan íntim i personal, aquest és el cop que em sento més despullada i exposada... Serà per la qüestió aquesta de l'edat. Un petó, us estima sempre, i us estimarà,

NeoPoeta

Gol a la pròrroga i xupitos (no) gratuïts

Emocions a flor de pell
i tot això.
Moltes copes, molta gent.
Un cop a una ampolla de cervesa.

Darrere la barra serveixo
fins i tot el meu dia de festa
si toca partit.

Ai... ai... ai... No!
(Cares de decepció
quan no marquem)

Pugen les tensions,
s'aixequen de les cadires,
els soroll creix,
s'acompanya d'algun "Va!"
i el bar es torna efervescent.
¡GOOOOL!
Ell no vindrà però no importa.
"Tati, quatre xupitos,
que ha marcat el Barça!"

Després l'eufòria del primer gol,
l'esperança torna als cors,
i s'arriba a la pròrroga amb
les dents calentes,
els ulls àvids
i ganes de celebrar.

I... SI! GOOOOL!
"Tati, aquest cop que siguin cinc!"

Acaba el partit
i tothom s'abraça
i és amic.

"Juana... va, un xupito,
que ha guanyat el Barça!"
I la mestressa diu que un xurro.
(Però se l'acaben foten,
i paguen igual)

Quan juguen els de casa,
ma mare vol que guanyin
(que es fa molta més caixa)
i jo faig veure que m'interessa,
i pujo a treballar,
a veure si apareix a la mitja part.

(I en el cas de que guanyéssim,
convèncer-lo, i anar-ho a celebrar)

Fum, Fum, Fum

Atrapada* visceral
en un món de colors i fum.
Les llums fan pampallugues.
Atura't, que el temps no passa.

Les lletres corren de costat.

Que algú li digui que aquí no.
No, que aquí no és la festa.
Això és una bacanal
de drogues i alcohols.

Algú ha apagat el
firmament estelar.

Un bon coixí per xisclar,
el Poma.
Que ningú intenti volar
(el balcó mostra una piscina).

Sexe gay a pocs metres,
i fem veure que no passa res.
Que demà al matí despertem
no voldrà dir que haguem dormit.

I la iaia avisa tard...
i recollir-ho tot en mitja hora.

Això sembla un Yellow Submarine.

*Atrapada: Diu-se del moment en que et quedes en estat catatònic