16 d’oct. 2009

Mundos paralelos

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe


Estás aquí. Así.
En este mundo tuyo,
mio, nuestro,
en esta cama fría,
recién estrenada,
en esta realidad enmarañada.

Me echas de menos,
en otro mundo, lejos,
otro lugar, paralelo.
Mientras aquí nosotros,
allí tu solo, yo sola,
la sábana más fría,
el sueño más denso,
la noche menos clara...
La vida como infierno,
si tu, o yo,
en ese mundo
(paralelo)
anudamos la noche
buscando otro cuerpo,
y en esta cama
(en este mundo)
besamos cada mirada,
amamos en cada aliento.

13 comentaris:

Carme ha dit...

Una bona interpretació del quadre. Molt poètica, molt bonica. M'ha agradat molt.

M'agrada que tornis al bar dels poetes

Elvira FR ha dit...

Molt bo el poema! o millor dir poesia...poesia de mons-mundos paral.lels-paralelos...m'ha agradat moolt!

XeXu ha dit...

Un poema una mica enrevessat per mi, però com diuen, és una bona interpretació de la imatge, i original, és clar.

kweilan ha dit...

M'ha agradat. Un bonic poema i una proposta molt original.

Jordi Casanovas ha dit...

Una mica trist l'enyor...

Ramon ha dit...

Viure en mons paral·lels... Tan a prop i tan lluny...

Bon poema

Clarissa Vaughan ha dit...

joé.. déu n'hi do el nivell aquest cop!!! brutal!

Pd40 ha dit...

M'agrada aquesta versió poètica del quadre, tan melangiosa. Felicitats, t'ha quedat molt bé!

Nymnia ha dit...

A mi també m'ha agradat molt! De veritat, és preciós!

Josep ha dit...

Laura.

I si us plau, no em pregunteu perquè aquest nom m'ha vingut al cap.

Déjà vie ha dit...

m'encanta q algu l'interpreti en forma d poema.

Adbega ha dit...

Els teus poemes em suggereixen tantes coses que em creen certa impaciència per tornar-te a llegir properament.

Marta ha dit...

Dos móns paral·lels serien com les dues cares d'una mateixa moneda sempre juntes però que mai es poden trobar de cara.