Vòmit emocional escrit plorant

Mai deixaré a ningú
que em faci el que m'has fet tu.
Mai tornaré a regalar,
generosa,
la meva ànima per guarir la ferida.

Mentre les teves mans
despullaven el meu cos,
i les meves llàgrimes
despullaven la meva ànima,
posseïes el meu cor,
salvatge,
oscilant entre la llum i la foscor.

I ara ploro i ja no sé escriure,
les meves mans maldestres no saben
com explicar-se,
i em bloquejo,
i ploro,
i la pantalla es torna borrosa,
i el suplici de no poder,
de no estar a l'altura,
tot torna a tu,
tot en essència retorna a tu,
als teus cops i a les teves carícies,
a voler-te demostrar que jo podia
ser per tu,
a demanar-te l'impossible,
a oferir-te l'impensable,
a entregar-me submissa
a tu,
sense fronteres,
eterna,
a canvi d'una unça d'amor.

I ric de dia
i ploro de nit,
arraulida sota el llençol,
fred,
com les teves últimes carícies.

THE WONDER

Per tots els dies que no ho he fet.
Per tots els silencis plens,
per tots els silencis buits.
Per la vergonya. Pel dolor.
Per tantes vegades merescudes:
t'estimo.

Per haver baixat als inferns
i perdre't allà,
per haver-te deixat enrere
i córrer,
creient que anava endavant
i no veure't,
travessar amb la mirada
la meravella.

I, de sobte, els translúcids cossos.
Que s'ha tornat opacs
davant del cel, davant de Déu,
en una força bruta
que, dançants, han exhalat.

I tocant el paradís
hem fet la pluja,
els teus dits amb la meva pell
i endins,
l'olor a boira i a tu,
els teus ulls que em miren
i em diuen per sempre,
ulls clars que estimen i no ho saben,
innocents, ingenus, plens d'un amor
inconcebible.

Per a tu, que m'ensenyes cada dia.
Per a tu,
que ets, en si, la meravella.

Inencontrables

Como la luna y su reflejo,

siempre nos separa el horizonte,

mesas largas nos distancias,

pierdo el tiempo entre palabras,

busco alivio en tu mirada,

nunca encuentro mis razones,

vivo, veo, siento, lato,

en la luz de la farola,

en la butaca de terciopelo:

tu espalda.

INENCONTRABLES.

como la luna

y su reflejo:

SIEMPRE NOS SEPARA

EL HORIZONTE

Corriente

Como el vaivén del mar,

mis deseos corren el agua

ahora cojo, ahora suelto,

siempre buscando un ancla

entre la arena de tu pelo,

y tus manos, y tu espalda.

Trampa

Eres una tela de araña,

una catedral hipnótica.

El refugio eterno

de mi alma; tus ojos.

Me brillan las pupilas

si me hablas,

me tiemblan las entrañas

cuando ríes, cuando callas.

Buscamos la farola

en la noche apagada.

Tus rizos, mis labios,

un sueño, una falacia.

Jamás

Ya no me escrutas,
ya no me llamas,
ya no me miras,
ya no me enciendes,
sólo la luna
me calma el alma,
veo tu rostro
entre almohadas.
Amo tu entero,
tu no me amas.

Nosomos

No somos nadie,
no somos nada,
no somos nosotros,
no somos el alba,
no somos el día,
no somos fantasmas,
no somos presiones,
no somos cadenas,
no somos cerrados,
no somos nada.
No somos,
no somos,
no somos.
Te quiero. Y basta.

WARNING

AVISO DE LA LLORONA AL PIRATA:

si soy muda, no invisible,

solo observo tu espalda,

debes besarme en el alma

para no morirme ahogada.

Superfície

Tengo un miedo aterrador.
Tengo una muerte en el alma
que atormenta, que me mata.
Unos ojos marchitos que buscan,
sin esperanza,
un brio de luz en el alba:
Temo haberme equivocado,
desconocerte,
que detrás de la maścara
no haya rostro,
que seas, tan sólo,
superfície.

El Príncep

Tu ni t'ho imagines
que sospiro a les nits més fosques,
que m'amago rere màscares
quan em mires de reüll,
que les hores en que em faltes
passen lentes i pesades
i m'estripen l'interior, rabioses,
buscant-te a cada racó de la memòria,
evocant-te per acompanyar-me,
que quan no hi ets em sento sola,
sola encara que hi hagi algú altre.


Tu, pell morena, d'oliva de cera de pena,
dolçor que t'imagino,
cançons d'amor que no t'escric,
taules que ens separen...
ens busquem en l'aula interminable
i no et trobo, no et trobo,
i ja no sé si es cert
o sobrevisc a base de fal·làcies.
I en els somnis que apareixes
m'acaricies tendrament, em calmes.


Et voldria com una posta de sol ardent,
com una brisa suau que m'acaricia,
com una balada de metall que destripa,
com una nit blava de fanals,
com un carreró brut de sexe
i un viatge de carretera,
com he volgut a tants abans
i com no he volgut mai a ningú.


Com un llop ofegat de nostàlgia
udolo a la lluna, implorant,
que en la pròxima trobada em miris i em somriguis,
o m'abracis a la sala de muntatge,
que em truquis per anular una reunió
i ens trobem per Gràcia,
i tu duguis una bicicleta
i jo sigui Etta i tu Butch,
i em despullis en una plaça del Raval,
que m'omplis de petons i d'esperança,
i em facis creure de nou en estimar.


Príncep de Persia,
cabell rinxolat que cau a l'espatlla,
mans fortes i braços amples,
estima'm que tinc por,
tinc por de que ens deixem escapar.

fuck

what if we never love again?

what if all the words are dead,

if all the hearts are dry?

what if I wanna come back

and you are so

far, far away?

The Girl's Insane, de RetardSock

Echo

Go the Distance, de neslihans

Resuena, en el pecho vacío

late, como una sombra antigua,

perdida, confundiendo,

una brisa rancia que trae consigo

un aroma a libro viejo,

bombea la sangre triste

que ya no circula.

Como la niebla de otoño

con la lluvia nueva

se va,

se desvanece.

Todavía no

Los ojos vacíos de esperanza,
los rincones oscuros, tristes,
las estrellas que no brillan,
la hora que no pasa,
los libros polvorientos,
una pared blanca,
un lápiz sin punta y sin papel,
me miro las manos descalzas,
atiendo a cada ruido,
cada paso,
cada estrofa,
y una noche que no cae
apremia el ritmo de mi cardio
y moja mi mejilla,
susrrando que todavía falta
un rato.

Fear nothing but yourself, baby

"The fear", by EmptyBlueSky

Tengo miedo de las ratas,
ratas que comen y corroen,
que se infiltran en las sábanas
y tiñen de amarillo
el colchón.
Y el azul me aturde
en estas noches frías,
con la cama tan vacía,
y tu,
monstruo gris,
verdad oculta bajo el colchón,
que aspiras a abrazarme
y tenderme en tu soledad,
aguardas el momento perfecto
para salir.
Y atacar.

Toca'm

But I Wanted To Touch, de strany

Tanca el ullets de princesa,
muda i sòrdida ciutat,
nocturna escena despullada...
buida'm les carícies del cos,
cap ni una,
cada racó de la meva pell
intacte, de nou,
esperant una nova mà a desflorar-me...

I si no arriba
en les majúscules necessàries
de la paraula...
si Ell no és, ja saps, Ell...
si només trobo companys
muts, sòrdids i nocturns,
de mirada i cor grocs...
si mai no batego un altre cop,
tot aquest patiment, Damian,
de que servirà?

Pallassa

"Drunk clown" de TryToCatch

Sofà de cuir. Entapissat floral.
Una mà agafa, uns llavis besen,
una llengua repassa corbes.
Al local del costat,
la música màquina
fa rebotar l'estucat.

Quatre cossos borratxos,
quatre ànimes perdudes,
vuit mans aventureres,
sexe fred entre amics...

I al matí un mal regust de boca,
i preguntar-se com ens mirarem a la cara
(a partir d'ara)
i el pitjor de tot,
una sensació de buidor incoherent.

No tornaré a fer-ho mai més.
Sóc una puta pallassa
borratxa, calenta, frígida i estranya.

Desamor urbano

Te vomito en las esquinas de cada callejón.
Esquivo tus miradas parpadeantes,
tus indirectas de neón.
Los coches que me pitan, que me aturden,
no son nada en comparación.

Te has llevado el amor.

Como el poeta en Nueva York,
o la muchacha en el colchón,
las luces de la noche nos aplacan,
limpian el cuerpo y lavan la cara,
y nos hace sentir mejor.

Te has llevado mi amor.

Como el "The Power of Love"
de Frankie goes to Hollywood,
o el "Nothing compares to you"
mi vida es una ruina si, tu,
dulce y amarillo zorro traïdor,
vas y, como siempre...

Te llevas mi amor.

Deja-vu

Ara que la nit sembla tan llarga,
i les hores moren i els dies passen,
sento el que sentia temps ençà,
d'abraçar-te i besar-te i estar
amb tu mentre somiem,
mentre vivim dies volant hores,
i em pregunto a tothora si penses en mi,
si soc l'últim pensament abans de dormir
(i sé que no, altre cop la mateixa cançó)

I quan els moments es tornen durs
i els ordinaris cataclismes puntuals
succeeixen,
quan les coses no prometen i les hores,
enrarides, corren soles,
ja només somio en tu,
i el sentiment continua en dejú...
Si es que jo m'havia promès...
m'havia promès...

...no tornar a escriure poemes d'amor,
ni sentir tres mil vegades el contestador,
ni viure esperant una trucada
que, com sempre, donaré per oblidada...

... havia promès no enamorar-me de tu,
i per desgràcia... sento com un deja-vu.

He said no

Ara si que si,
que ja no em queda res aquí,
que les nostres estones s'acaben
i el que mai havia sigut,
ja no serà.

Ara si que si,
que marxo i deixo i ho abandono,
que m'en vaig i ja no torno,
i ploraré una vegada
i prou.

Ara si que si,
que ja m'has donat el no,
ja està clar que no t'agrado
i no tinc el que fa falta
i jo,
que de forta res de res,
només ploro,
i no puc més,
i no vull deixar que la vida
se m'escapi o m'arrossegui,
i m'abandoni a la riba d'algun riu
o alguna barra desafortunada.

I acabar gastant totes les nits
en un bar de poetes
pobres, sols, alcoholitzats i corferits.