13 de jul. 2011

Introducing el Neci

Two bodies, one soul de negateven


Se m'escolen les hores
per la punta dels teus dits.
Com una condemna inexorable,
el rellotge.
Sobre la teva pell la meva,
dues bèsties en calma
respiren entretallades.

Busco dins meu
la paraula.

6 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Brutalment preciós...

(verd d'enveja em tens, perquè aquestes paraules tant belles no siguin meves...)

Un petó dolç ;¬)*

Carme ha dit...

M'afegeixo totalment a les paraules del Barbo... :) a mi també m'agradria que fossin meves, les teves paraules, intensament poètiques, o poèticament intenses, millor les dues coses.

XeXu ha dit...

Espero que permeteu el comentari d'un profà en la matèria entre tants poetes. Com sempre no estic massa segur d'haver-ho entès, però sé que les hores passen molt i molt ràpid quan jeus amb algú, parles, t'acaricies, et mires, t'endormisques i ressegueixes el seu cos amb tot el teu. I no te n'adones, i ja és demà.

Filadora ha dit...

:) Quines paraules més belles!

Adbega ha dit...

Ei, és boníssim!
Busco paraules...

Violant d'Atarca ha dit...

I, de vegades, un dels dos...? no acaba de gaudir del dolç moment perquè sap que d'aquí a tres quarts, mitja, una hora, potser? l'alarma del mòbil els farà retornar a la realitat... i s'hauran de barrejar amb la quotidianitat dels qui viuen a l'altra banda de la finestra...