14 de març 2014

El teu llit

Com un trencaclosques de vida
encaixen el meu coll amb ton braç,
tres cames,
la teva mà,
la meva cintura,
els teus rínxols i els meus blens,
(i de tant en tant)
els nostres llavis
que es cerquen entre alens.

Com una brisa tranquila
els teus dits em recórren,
suaus en cada centímetre,
com la cançó d'una mare
m'adormen,
fent-me flotar tan amunt
i tant a propet
alhora.

I cada minut fins a l'alba

ens aprofitem l'escalfor,
la carícia, la besada,
la mirada tan tendre
i la dolça paraula,
el contacte,
la pell com brasa,
les cavitats amagades,
i el meu cap al teu pit
acompassa els meus somnis
al ritme del cor i la respiració,
i ens mirem, somrients,
conscients de no saber
quan podrem repetir l'emoció.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Quin embolic de membres. A veure si després no us sabreu separar.

Tinc bona memòria pel que vull, i ara no se m'escapa que en aquest poema també poses l'etiqueta.