Vòmit emocional escrit plorant

Mai deixaré a ningú
que em faci el que m'has fet tu.
Mai tornaré a regalar,
generosa,
la meva ànima per guarir la ferida.

Mentre les teves mans
despullaven el meu cos,
i les meves llàgrimes
despullaven la meva ànima,
posseïes el meu cor,
salvatge,
oscilant entre la llum i la foscor.

I ara ploro i ja no sé escriure,
les meves mans maldestres no saben
com explicar-se,
i em bloquejo,
i ploro,
i la pantalla es torna borrosa,
i el suplici de no poder,
de no estar a l'altura,
tot torna a tu,
tot en essència retorna a tu,
als teus cops i a les teves carícies,
a voler-te demostrar que jo podia
ser per tu,
a demanar-te l'impossible,
a oferir-te l'impensable,
a entregar-me submissa
a tu,
sense fronteres,
eterna,
a canvi d'una unça d'amor.

I ric de dia
i ploro de nit,
arraulida sota el llençol,
fred,
com les teves últimes carícies.

Nosomos

No somos nadie,
no somos nada,
no somos nosotros,
no somos el alba,
no somos el día,
no somos fantasmas,
no somos presiones,
no somos cadenas,
no somos cerrados,
no somos nada.
No somos,
no somos,
no somos.
Te quiero. Y basta.

Echo

Go the Distance, de neslihans

Resuena, en el pecho vacío

late, como una sombra antigua,

perdida, confundiendo,

una brisa rancia que trae consigo

un aroma a libro viejo,

bombea la sangre triste

que ya no circula.

Como la niebla de otoño

con la lluvia nueva

se va,

se desvanece.

Toca'm

But I Wanted To Touch, de strany

Tanca el ullets de princesa,
muda i sòrdida ciutat,
nocturna escena despullada...
buida'm les carícies del cos,
cap ni una,
cada racó de la meva pell
intacte, de nou,
esperant una nova mà a desflorar-me...

I si no arriba
en les majúscules necessàries
de la paraula...
si Ell no és, ja saps, Ell...
si només trobo companys
muts, sòrdids i nocturns,
de mirada i cor grocs...
si mai no batego un altre cop,
tot aquest patiment, Damian,
de que servirà?

Pallassa

"Drunk clown" de TryToCatch

Sofà de cuir. Entapissat floral.
Una mà agafa, uns llavis besen,
una llengua repassa corbes.
Al local del costat,
la música màquina
fa rebotar l'estucat.

Quatre cossos borratxos,
quatre ànimes perdudes,
vuit mans aventureres,
sexe fred entre amics...

I al matí un mal regust de boca,
i preguntar-se com ens mirarem a la cara
(a partir d'ara)
i el pitjor de tot,
una sensació de buidor incoherent.

No tornaré a fer-ho mai més.
Sóc una puta pallassa
borratxa, calenta, frígida i estranya.

Desamor urbano

Te vomito en las esquinas de cada callejón.
Esquivo tus miradas parpadeantes,
tus indirectas de neón.
Los coches que me pitan, que me aturden,
no son nada en comparación.

Te has llevado el amor.

Como el poeta en Nueva York,
o la muchacha en el colchón,
las luces de la noche nos aplacan,
limpian el cuerpo y lavan la cara,
y nos hace sentir mejor.

Te has llevado mi amor.

Como el "The Power of Love"
de Frankie goes to Hollywood,
o el "Nothing compares to you"
mi vida es una ruina si, tu,
dulce y amarillo zorro traïdor,
vas y, como siempre...

Te llevas mi amor.

Tinc por
de trobar-te
i trobar-me amb tu
dins un paradís perfecte
que s'acaba.
De reconèixer que t'estimo
i tornar a fer-me mal.

Poesia selectiva

Em diuen que obri els ulls,
que la vida continua
i que haig de tirar endavant.

Però no vull.
No en sé.

Prefereixo continuar esperant-te
tot i saber que mai vindràs.

Tocant de peus a terra,
em dieu.

Tocant de peus a terra...

(Bojament enamorada d'un actor que mai vindrà i que mai hi ha sigut, més gran que ella i amb tendències sexuals que impedeixen qualsevol relació, ella, ja ha decidit que no pot decidir-ho, que abandona, s'abandona en un trist sofà on espera, espera i espera, i els rajos de sol la fereixen com un vampir. Ja no surt, ni parla ni es mou. Escriu un post en un blog de poesia. Però no és un blog, ni una poesia, ni un post ni res. Són només les ganes de desfogar-se, que ella sola no pot i busca el consol en algú, en ningú. I el vol a ell. Que té nom i cognom, i 28 anys, i probablement una relació estable amb un home. I ella l'estima, l'estima, l'estima, i calla i mor una estona. I potser l'endemà es lleva, es fa el cafè i ha nascut de nou. Però fins que els seus ulls no siguin closos, ningú ho sabrà)

*seleccionant el text sencer la realitat es torna molt més crua

Arriscant-me a que el meu anglès no s'entengui per mala sintaxis, gramàtica, vocabulari, etc...

Time is running out
time is going down
to my toes.
I'm on my knees
wondering why.
'Cause nou you're gone
and then I couldn't say you goodbye.
I'm on my knees
wondering why.
Afterwards, I kill
all my true memories
Now I think all was a lie.
All is dead. All is gone.
Like you, sucking fucker son of a bitch.

"I love you too much
to condemn you"
Bram Stoker's Dracula

Te amaria solo con los ojos.
Te amaria por mirarte
A oscuras
Sin ver más que el resplandor
del interior de las oscuras ventanas.

Por ti me arrastraría al infierno
daría lo que nunca nadie ha dado
de si.
Cruzando océanos de tiempo,
rescatar los sentimientos
de un pozo oscuro
y hacerlos arder por más de
un millón de años.

Te amaría solo con los ojos.
Durante horas, minutos, momentos.

Al tren.
Com cada dia.
Rutina fastiguejant
que mai canvia.

Tancant els ulls busco,
per poder volar d'aquí,
el son conciliador.
I els obro altre cop
i un miratge, davant meu,
visió meravellosa,
hi ets.

Em somriuen les dues
gotes fosques en un mar blanc.
I l'aire d'hivern es fa calor
i la llum intensa es fa foscor
i els teus punyals grocs són dolçors.

Sotrac.
I kop de kap.

I els obro altre cop
i un miratge dins meu,
imaginació meravellosa,
no hi ets.

Al tren
és diferent.
Avui m'has aparegut
un moment.

Groc

Burda mirada groga,
groga llengua malparlant,
groga mà, ràbia groga,
groc ganivet atacant.

Groga una nit sola
per a un cor tenyit de groc.
Groga llum acosadora.
Tu, amb mi, groc.

Groga i bona punteria
de fletxa impregnada de groc.
Groga lluna que canvia.
Verí, metzina, groc.

Groga dona que t'encisa
i et torna boig i molt més groc.
Groga droga, groc reclam,
tu ets groc si tu i jo.

Quan et tornes groc amb mi
el mirall esdevé groc.
Groca i dolenta malencolia
perquè tu ets groc, i jo no.

Esbatec

Com un gat enfurismat
Dins una gàbia tancat
Mai seré alliberat
de la meva fosca ràbia.

Com un rat esporuguit
rosegat pel meu neguit
suicidant sense sentit
la poca raó que em queda.

I en aquesta gran foscor
sense pena ni dolçor
demano el teu perdó
però fa temps que no escoltes.

M'he buidat de contingut
de tot allò que no he sabut
i he format com un escut
d'alta i forta ignorància.

I si et dignes a tornar
et voldràs fer perdonar
però ja serà molt tard:
les meves oïdes seran closes.

Desa ara el pensament
Fent que es fongui la ment.
Deixa lliure el sentiment
i l'esbatec et farà lliure.

Muda

Muda, i asseguda en un banc
veig el temps i la vida passar.
Busco el consol en la mirada
d'un desconegut, encara,
que em faci enamorar.

I passa la tardor i segueixo
muda, i asseguda en un banc,
i el fred que em gela els ossos
i la foscor dels llums fosos
no m'impedeixen seguir buscant.

Muda, com les tecles d'un piano
que ningú farà tornar a sonar.
Muda, com la son, i la por,
i els records que no es poden oblidar.

Muda, i asseguda en un banc,
agafo una pedra i escric
en l'aire fred de l'hivern
"Qui dia passa any empeny"
i espero, muda i sola, que arribi la nit.

I la nit m'atrapa, un altre cop,
muda, i asseguda en un banc,
buscant qui em tregui del malson,
esperant la Lluna que em durà al son,
buscant, esperant, somiant.

Muda, com les tecles d'un piano
que ningú farà tornar a sonar.
Muda, com la son, i la por,
i els records que no es poden oblidar.

Sóc l'ànima i el record,
sóc allò que volies oblidar
i que vas deixar enrere un dia:
Sóc allò que mai t'abandonarà.
I estem els dos sols, muts,
esperant asseguts en un banc

Muda
NeoPoeta

Firmat silenciosament,

NeoPoeta