Tarda tranquil·la

El sol d'inici de primavera
m'acaricia càlid la pell
Imagino els teus dits recorrent-me
transportats per la brisa...

Separats i alhora junts
gaudim de la tarda tranquil·la.

Es una locura como huelen a tí mis manos

Es una locura
como huelen a tí mis manos.
Como a cada instante
me descubro
recordando,
con los dedos,
la humedad
de mis labios en tu sexo,
el calor de tus manos
en el mío,
mi espalda en tensión arqueada
y mis pezones clamando al cielo,
mis dilatados huecos buscando
tus inquisitivos tallos,
y el blanco, rebosante éxtasi
siempre acompañado
de una pequeña muerte,
de un celestial infarto.

Es una locura
como huelen a tí mis manos.
(me paso el día con los dedos
entre la nariz y los labios)

El teu llit

Com un trencaclosques de vida
encaixen el meu coll amb ton braç,
tres cames,
la teva mà,
la meva cintura,
els teus rínxols i els meus blens,
(i de tant en tant)
els nostres llavis
que es cerquen entre alens.

Com una brisa tranquila
els teus dits em recórren,
suaus en cada centímetre,
com la cançó d'una mare
m'adormen,
fent-me flotar tan amunt
i tant a propet
alhora.

I cada minut fins a l'alba
ens aprofitem l'escalfor,
la carícia, la besada,
la mirada tan tendre
i la dolça paraula,
el contacte,
la pell com brasa,
les cavitats amagades,
i el meu cap al teu pit
acompassa els meus somnis
al ritme del cor i la respiració,
i ens mirem, somrients,
conscients de no saber
quan podrem repetir l'emoció.

Valset de l'insomni

No sé què em passa
que no puc dormir
i les nits se m'allarguen 
últimament,
potser es qüestió
del llarg de la manta
que sempre em deixa
els peus al descobert,
potser el dur coixí
o el matalàs erm,
potser els sorolls
dels veïns inconscients,
potser una llumeta,
potser un zumzeig,
potser la finestra
no tanca molt bé,
potser a la sala
miren TV3,
potser tot alhora,
però segurament...

Si es que no dormo
i les nits es fan llargues
es perquè estic molt sola
sota aquestes mantes
i em quedo atrapada
al record d'una imatge:
les teves carícies
llunyanes i faltes,
els teus besos bruts,
tendres mossegades,
els teus rinxols negres,
la teva mirada,
la teva pell dolça
a la meva, enllaçada...

Espero el matí
desperta i pensant-te,
esperant els teus ulls
quan despunti l'alba.

THE WONDER

Per tots els dies que no ho he fet.
Per tots els silencis plens,
per tots els silencis buits.
Per la vergonya. Pel dolor.
Per tantes vegades merescudes:
t'estimo.

Per haver baixat als inferns
i perdre't allà,
per haver-te deixat enrere
i córrer,
creient que anava endavant
i no veure't,
travessar amb la mirada
la meravella.

I, de sobte, els translúcids cossos.
Que s'ha tornat opacs
davant del cel, davant de Déu,
en una força bruta
que, dançants, han exhalat.

I tocant el paradís
hem fet la pluja,
els teus dits amb la meva pell
i endins,
l'olor a boira i a tu,
els teus ulls que em miren
i em diuen per sempre,
ulls clars que estimen i no ho saben,
innocents, ingenus, plens d'un amor
inconcebible.

Per a tu, que m'ensenyes cada dia.
Per a tu,
que ets, en si, la meravella.

Love Laundry

I m'esperaràs asseguda
sobre la rentadora que un dia
tu i jo vam omplir de roba interior.

Qui sap si tornaràn
els mitjons tenyits de rosa,
i aquelles calcetes entortolligades
amb el meu calçotet de cors.

Profunda tristeza

Quan ja no recordes
per què fas les coses,
quan l'únic objectiu
és llevar-te un dia més,
quan saps el que t'espera
i no t'espanta, ni t'agrada:
t'avorreix...
Apaga y vamonos

Em sento com si busqués
les peces d'un antic trencaclosques.
A les fosques vaig.

Mi hastío es consecuencia
de tu falta de consideración.

No queda res mes
que no deixar-ho d'intentar.
Vull escapar-me de mi,
de tot el que m'atrapa,
perquè la meva vida és vana,
la meva existència és buida,
i l'endemà m'avorreix.

Que "Per què et vesteixes?"
em cridaves, embriagat
del teu propi fum
i la teva pròpia merda.
Que "Per què marxes?"
sentia que cridaves
del passadís estant,
i tu a la cambra de l'hotel llardós.
Que "Per què corres?"
despertant el barri que no dorm,
vociferaves i et cordaves la bragueta,
boig, enllunaticat, transperdut.

Per...

Per què?

Entre rius de rimmel i eyeline
t'hagués volgut respondre
"Perquè ja no aguanto més"

SIN DUDA, MUJER, LLORARÁS,
POR HABER PERDIDO TUS RAÍCES,
TU FORMA DE SER,
APLACADA POR LOS GRITOS MASCULINOS
DE AQUÉL
QUE AFIRMA
QUE TE QUIERE QUERER.
LLORARÁS SIN DUDA, MUJER.

SIN DUDA, MUJER, LLORARÁS,
POR HABER PERDIDO TUS PASIONES,
POR SER NULA,
PORQUE TEHA ROBADO LA DIGNIDAD
A GOLPES,
AQUÉL QUE LUEGO
TE TRAE FLORES
Y TE PIDE PERDÓN.

QUIERES PERO NO PUEDES, MUJER,
LEVANTARTE Y LUCHAR,
PORQUE ERES DEBIL, TONTA, INÚTIL, Y
APLACADA, GOLPEADA Y HUMILLADA
POR AQUÉL
QUE DE NOCHE
TE HACE EL AMOR.

Nova adquisició

Aquesta és la meva nova adquisició, El Bar dels Poetes...

O potser jo sóc la nova adquisició de la NeoPoeta?

En tot cas, estic encantat de que m'hagi deixat compartir amb ella aquest blog tan personal, ple d'emocions i paraules sensibles.

No vull que elogieu allò que escric, amb que ho llegiu en tinc prou.

Salut!

Arriscant-me a que el meu anglès no s'entengui per mala sintaxis, gramàtica, vocabulari, etc...

Time is running out
time is going down
to my toes.
I'm on my knees
wondering why.
'Cause nou you're gone
and then I couldn't say you goodbye.
I'm on my knees
wondering why.
Afterwards, I kill
all my true memories
Now I think all was a lie.
All is dead. All is gone.
Like you, sucking fucker son of a bitch.

Surt
Dels camins que et duen allà
on els teus somnis no arriben.

I ajuda't a volar
amb un implus al terra.
Pam! Fort i amunt.
Que res et retingui
i les cadenes et deslliurin
i tu i el cel sigueu un.


Deixa-ho enrere tot,
saps que més enllà
hi ha un futur millor.





El deixaràs escapar?

Esbatec

Com un gat enfurismat
Dins una gàbia tancat
Mai seré alliberat
de la meva fosca ràbia.

Com un rat esporuguit
rosegat pel meu neguit
suicidant sense sentit
la poca raó que em queda.

I en aquesta gran foscor
sense pena ni dolçor
demano el teu perdó
però fa temps que no escoltes.

M'he buidat de contingut
de tot allò que no he sabut
i he format com un escut
d'alta i forta ignorància.

I si et dignes a tornar
et voldràs fer perdonar
però ja serà molt tard:
les meves oïdes seran closes.

Desa ara el pensament
Fent que es fongui la ment.
Deixa lliure el sentiment
i l'esbatec et farà lliure.

Ai...
Es com un sospir del vent
directament als pulmons.
Es aquella picada d'ullet
directament al cor.
Es aquella... diguem-ho abraçada verbal
que suavitza, tranquilitza. Que salva
de la deseperació.

Per què no fer-ho més sovint?
Sí, això de suïcidar-se i deixar
que t'ajudin a tornar a néixer.
Durant la vida morim tantes vegades...
Com l'ocell fènix, he resorgit de les cendres.
Catalitzador bucòlic i sentimental...
Tu m'has robat el cor.

Ai...
Sovint ja no sé ni què dir-te.
Sovint ja no sé ni per què et parlo.
Però son moments d'aquests,
en que els astres es conjuguen
per guarir-me les ferides
quan m'adono que no puc deixar-ho córrer.

Catalitzador, droga, perdició,
salvació, heroi, necessitat,
amor, amor en estat pur...
No sé com dir-ho,

Tot en un mateix cos
(i pam! un altre cop Tu i jo)

NeoPoeta

No s'ha acabat

Surant en l'aire
i amb els ulls tancats
la nit m'atrapa
i em vol matar
tot recordant-me
allò passat.
(No s'ha acabat)

Abraça'm fort un altre cop,
vull sentir el teu cos, la teva calor,
perdre'm sola entre els teus braços,
On tot es menys, on tot s'oblida, tot.
(No s'ha acabat)

Vivint la vida
mig d'amagat
amb un somriure
(al meu pesar)
per tots aquells
que amb mi han estat.
(No s'ha acabat)

Abraça'm fort un altre cop,
vull sentir el teu cos, la teva calor,
perdre'm sola entre els teus braços,
On tot es menys, on tot s'oblida, tot.
(No s'ha acabat)

Sortint del pas
al teu costat
un altre cop junts
i mai més separats
perquè jugar-se
el que és més que una amistat?
(No s'ha acabat)

Abraça'm fort un altre cop,
vull sentir el teu cos, la teva calor,
perdre'm sola entre els teus braços,
On tot es menys, on tot s'oblida, tot.
(No s'ha acabat)

Potser trista,
potser alegre,
potser fumada,
potser borratxa,
potser pansida,
potser plorant,
potser cansada,
potser al final
quan tot ha acabat,
però sempre, sempre, sempre,
sempre al teu costat.
Perquè tinc molts amics que ajuden
però només un que es diu Bernat.
(No s'ha acabat)

No s'ha acabat (Bernat)
NeoPoeta

Firmat per a tu, sempre per a tu,

NeoPoeta

Send me an angel - Scorpions

Qui ha dit que la NeoPoeta no escolti música? I a vegades, amb segons quines cançons, la NeoPoeta plora, i plora...

A vegades sentim que estem sols... Però no ens adonem del perquè. Ens fixem en que, de sobte, no tenim a ningúque ens recolzi al nostre costat... Potser, si busquéssim la causa d'aquesta situació, podríem arreglar-ho...

A vegades som nosaltres els que, sense voler-ho, canviem, ens allunyem, omplim de buidor als qui deixem allà d'on partim... I quan volem tornar, l'escenari és buit, però hem de continuar la funció...

Demanar perdó es inútil, el que has fet ja està fet, i penedir-se'n no ho canviarà... Però disculpar-se, demostrar que no era la nostra intenció, pot ajudar a l'altre a acceptar-nos i, a nosaltres mateixos, a perdonar-nos.

Tots ens equivoquem. I mereixem una segona oportunitat.

Firmat, i prou,

NeoPoeta