7 de des. 2008

Fum, Fum, Fum


Atrapada* visceral
en un món de colors i fum.
Les llums fan pampallugues.
Atura't, que el temps no passa.

Les lletres corren de costat.

Que algú li digui que aquí no.
No, que aquí no és la festa.
Això és una bacanal
de drogues i alcohols.

Algú ha apagat el
firmament estelar.

Un bon coixí per xisclar,
el Poma.
Que ningú intenti volar
(el balcó mostra una piscina).

Sexe gay a pocs metres,
i fem veure que no passa res.
Que demà al matí despertem
no voldrà dir que haguem dormit.

I la iaia avisa tard...
i recollir-ho tot en mitja hora.


Això sembla un Yellow Submarine.


*Atrapada: Diu-se del moment en que et quedes en estat catatònic

6 comentaris:

Mon ha dit...

em recorda temps passats...aquella meva joventut que m'he resistit a perdre

XeXu ha dit...

Aquest cop, no he entès res de res.

Cesc ha dit...

És com un poema on vas relatant tot el què veus?

Cèlia ha dit...

Suposo que és desconeixença...

NeoPoeta ha dit...

Mon, recordes? Quina sort, jo no!!

Suposo, Xexu, que són fragments d'una nit que, francament, no recordo...

No exactament, Cesc... més aviat, són flaixos que descric com puc de coses que van passar.

Molta desconeixença, Cèlia

Carme ha dit...

Quins moments més estranys! Jo no en tinc cap d'aquests a la meva col·lecció, però en realitat no sé si em fa massa falta. No te l'envejo pas. Sempre m'agrada saber on sóc i què passa i recordar-me'n tant com puc.