THE WONDER

Per tots els dies que no ho he fet.
Per tots els silencis plens,
per tots els silencis buits.
Per la vergonya. Pel dolor.
Per tantes vegades merescudes:
t'estimo.

Per haver baixat als inferns
i perdre't allà,
per haver-te deixat enrere
i córrer,
creient que anava endavant
i no veure't,
travessar amb la mirada
la meravella.

I, de sobte, els translúcids cossos.
Que s'ha tornat opacs
davant del cel, davant de Déu,
en una força bruta
que, dançants, han exhalat.

I tocant el paradís
hem fet la pluja,
els teus dits amb la meva pell
i endins,
l'olor a boira i a tu,
els teus ulls que em miren
i em diuen per sempre,
ulls clars que estimen i no ho saben,
innocents, ingenus, plens d'un amor
inconcebible.

Per a tu, que m'ensenyes cada dia.
Per a tu,
que ets, en si, la meravella.

Morfina animal

Directament a la vena, o en pastilles,
amb una sola dosi basta
i en un moment
el dolor del múscul marxa.

Quan les punxades al genoll
o al cervell, que es dol com estrenyent-se
no em permeten caminar,
un xut de morfina.
I prou.

Però quan és el cor que pesa
i el sentiment que dol i estreny
i les anàlissis surten netes
i els metges no troben res
i tu baixes, i baixes,
i el dolor puja i puja,
no són la cama o el cervell
els qui no et deixen avançar.
Quina és, doncs, la morfina de l'ànima?

Acceptar

La NeoPoeta no sempre té les coses clares sobre ella mateixa. El problema és que, sovint, si que sap què sent, què li passa... pero no ho vol acceptar.

Parlar. I dir les coses clares (a un mateix i, si fa falta, als altres). Escriure-ho, cantar-ho, xiuxiuejar-ho, dibuixar-ho al vent... Per reafirmar-se. No tenir por de decepcionar als altres i, sobretot a un mateix.

Perquè a vegades no tenim por de la reacció dels altres, sinó de descobrir que els decepcionats som nosaltres mateixos. Una trobada casual amb algú que fa temps que no veus pot ser una gran teràpia per parlar de tot el que necessites dir i que et fa por fer-ho perquè no vols saber la reacció dels qui viuen més a prop teu.

Però quan tens un dubte, un problema intern ( no parlo només de l'amor, sinó de qualsevol tipus de problema) i no el parles amb aquells que estan al teu costat... El teu caràcter canvia. I tens reaccions que, per a tu són justificades i normals, però ells poden no entendre-les...

Hi ha coses que no podem acceptar perquè, simplement, seria massa dolorós. Però podem explicar-ho i deixar que els altres ho acceptin i, potser, algun dia, arribar a fer-ho nosaltres també.

Firmat reflexivament,

NeoPoeta