15 de des. 2009

Toca'm

But I Wanted To Touch, de strany


Tanca el ullets de princesa,

muda i sòrdida ciutat,

nocturna escena despullada...
buida'm les carícies del cos,
cap ni una,
cada racó de la meva pell
intacte, de nou,
esperant una nova mà
a desflorar-me...

I si no arriba
en les majúscules necessàries
de la paraula...
si Ell no és, ja saps, Ell...
si només trobo companys
muts, sòrdids i nocturns,
de mirada i cor grocs...
si mai no batego un altre cop,
tot aquest patiment, Damian,
de que servirà?

13 comentaris:

- assumpta - ha dit...

No m'havia assabentat que tornava a estar el Bar obert. Sorry! :S

Els patiments del cor, el que aconsegueixen normalment, és fer-nos encara més mal.

Desitjaria que aquest no fos el cas i que en lloc de companys obscurs, sàpiga trobar el llum cap a la felicitat.
Una abraçada, Poeta.
:)

XeXu ha dit...

I esperar una miqueta a que Ell torni a ser Ell...?

Joana ha dit...

Sense desesperar, potser torna Ell :)

Carme ha dit...

Sempre bateguem un altre cop!

Dani Clemente ha dit...

si només trobo companys
muts, sòrdids i nocturns,
de mirada i cor grocs...
genial

NeoPoeta ha dit...

Tranquila, -assumpta-, m'agrada veure't per aquí, es una alegria :) Tan de bo no trobi més companys obscurs! Una abraçada!

XeXu, el que jo creia que era Ell, en realitat només era ell, i se n'ha anat amb la seva Ella, així que no tornarà...

No desespero, Joana... Perquè sé que trobaré el meu propi Ell (encara que hagin de passar molts altres ells)

Si, Carme, això sembla... almenys la jugada sempre m'ha sortit així (cor trencat, recuperació, i altre cop batec)... ara m'estic recuperant!

Gràcies, Dani, un plaer donar-te la benvinguda al bar :)

Red Pèrill ha dit...

... servirà per escriure (uix, m'ha sortit un comentari trascendental, Déu me'n salvi)

una braçada Neo Geo

Adbega ha dit...

...servir, servir, no sé perquè servirà, però algún profit se'n treu del patir també, no? Perquè no es pateix per res!

Però arribarà algú amb majúscules, segur! Que no serà Ell, perquè... per sort, serà un l'Altre!

Anònim ha dit...

ELL ÉS TU

Aleix ha dit...

:O M'ha encantat, de debò. Entenc perfectament com et sents, però saps que tiraràs endavant perquè, encara que de vegades no t'ho sembli, ets forta. Un petonàs!

NeoPoeta ha dit...

OMG, Rèd... :) Que poc surrealista, que encertat, i que agraït... :) Gracies trujeta, pel comentari i l'abraçada

Exacte, Adbega, si no es Ell serà un Altre... però algun serà, no? :)

Anònim, de veritat, m'has colpit.

Aleix, això sembla. Sembla que al cap i a la fi sóc forta i tiraré endavant... :) Gràcies

ricderiure ha dit...

No cal matar per estimar Ad!

sempre val la pena ser feliç...

petons neo!

myself ha dit...

Sempre desprens energia en els teus poemes, es nota que vius. Tots els moments difícils passen, segur :)
Un petó