12 d’abr. 2009

Desesper

Ritual dance by *fb101 (Deviantart)



Tu quant creus que duraran

les llargues nits sense lluna?

Dies que s'aparten de la vida

i que ens deixen apagades
les finestres de l'estiu.

Tu quan creus que tornaran

les hores de l'amor?
Ara sonen les campanes
que senyalen altres hores
d'esperança i de dolor.


Tu com penses que vindran

les tardes noves?
Seques, dolces, rares,

blaves, joves, vives,
tendres, quasi soles.


Totes juntes dansem una mort rica i bella.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Tornaran quan menys t'ho esperis, perquè en aquests temes hi ha un decalatge temporal, quan més ho busques, més temps falta, i si romans sense el desesper, sembla que els temps es tornen més curts.

Laia ha dit...

Vindran i tornaran en el seu moment, i tal i com tu vulguis que siguin. No cal córrer, no et pressionis a tu mateixa... Ànims!!! :) Molts ptonets!!

Nymnia ha dit...

Completament dacord amb això que tornaran quan menys t'ho esperes! O potser arribem nous temps, sens dubte, sempre millors, diferents, màgics... I sempre prenent el cafetonet!

Wayfarer ha dit...

Sempre hi ha un moment per cada cosa, suposo... Diuen que les coses passen quan has de passar! em trobo en un moment similar a tu! els dubtes m'envolten... i suposo que tot passarà quan menys ho esperi!
Una abraçada!

Cèlia ha dit...

Jo m'hi reafirmo: quan menys, menys, menys, però menys t'ho esperis! Llavors sonaran violins pel cel i ni t'adonaràs!

DKaW_ ha dit...

Seran altres tardes amb moltes coses que no t'esperes y altres que si.
Lo que es viure vamos

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Mònica ha dit...

seuran el teu costat i no et donaras conte, llavors hauran tornat sense fer gaire soroll.