Ritual dance by *fb101 (Deviantart)
Tu quant creus que duraran
les llargues nits sense lluna?
Dies que s'aparten de la vida
i que ens deixen apagades
les finestres de l'estiu.
Tu quan creus que tornaran
les hores de l'amor?
Ara sonen les campanes
que senyalen altres hores
d'esperança i de dolor.
Tu com penses que vindran
les tardes noves?
Seques, dolces, rares,
blaves, joves, vives,
tendres, quasi soles.
Totes juntes dansem una mort rica i bella.
8 comentaris:
Tornaran quan menys t'ho esperis, perquè en aquests temes hi ha un decalatge temporal, quan més ho busques, més temps falta, i si romans sense el desesper, sembla que els temps es tornen més curts.
Vindran i tornaran en el seu moment, i tal i com tu vulguis que siguin. No cal córrer, no et pressionis a tu mateixa... Ànims!!! :) Molts ptonets!!
Completament dacord amb això que tornaran quan menys t'ho esperes! O potser arribem nous temps, sens dubte, sempre millors, diferents, màgics... I sempre prenent el cafetonet!
Sempre hi ha un moment per cada cosa, suposo... Diuen que les coses passen quan has de passar! em trobo en un moment similar a tu! els dubtes m'envolten... i suposo que tot passarà quan menys ho esperi!
Una abraçada!
Jo m'hi reafirmo: quan menys, menys, menys, però menys t'ho esperis! Llavors sonaran violins pel cel i ni t'adonaràs!
Seran altres tardes amb moltes coses que no t'esperes y altres que si.
Lo que es viure vamos
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)
seuran el teu costat i no et donaras conte, llavors hauran tornat sense fer gaire soroll.
Publica un comentari a l'entrada