4 de febr. 2009

[Això s'acaba] Requiescat in pace

Pressento que avui s'acaba.

Pressento que les notes ja no sonen,
que la cítara restarà muda,
que tot ja mor a poc a poc.

Pressento que les fulles no cauen,
i la pluja no mulla
un cor que es va assecant.

Pressento que estic cansada i grisa,
que se m'apaguen els colors,
que no queda més per dir.

Pressento que m'he cansat
d'"El Club de los Cobardes",
dels "Et vull però no et puc",
de les falses il·lusions,
d'estimar somriures que no existeixen,
de sospirar per homes que no hi són,
d'aspirar a més del que puc aconseguir,
d'anar-me reconstruint el cor.

Pressento que m'he cansat
d'apuntar alt i errar el tir,
de somiar els ideals,
de dibuixar les paradoxes,
d'escriure tonteries,
d'expressar-me quan no en sé,
d'explicar-vos la meva vida
perquè estic sola, sola, sola,
i no sé a qui parlar.

Pressento que avui em moro,
que la meva etapa de poeta s'apaga,
que s'extingeix la meva ànima,
que el meu cor s'esvaeix,
que les meves llàgrimes s'acaben,
que tots els qui estimo se'n van,
pressento que avui el món em devora
per sempre més.

Si, és trist.

Pressento que avui s'acaba.

[vull donar les gràcies a l'Arnau "Edward" (20-21/15-16), en Bruno "Bruno" (21/16), l'Unai "Minotaure" (29/16), en Marcel "Linus" (20/17), en Jaume "El carter" (29-30/17) i en Guillem "Amantes amentes" (28?/17) per no haver-me estimat com necessitava, i per haver-me deixat que els estimés en silenci. Donar-los les gràcies per trencar-me repetidament el cor i fer-me més feble en comptes de més forta, ja que si hagués estat més forta tots aquests poemes no haguéssin existit.

I finalment, demanar perdó per la meva possible futura absència (potser ja, infinita), sense trencar el meu compromís amb Personatges Itinerants, i avisar-vos que a mi em dol més que a vosaltres acabar el blog, i per això restarà obert. Perquè sé que no seré prou forta per no tornar.

Els números al costat dels noms són l'edat que tenien ells mentre els vaig estimar, i al costat, l'edat que tenia jo, i el nom en cursiva, sota l'etiqueta en que els podreu trobar. Per a en Guillem no n'hi ha cap, però són al meu bloc de notes, que algun dia passaré aquí.

Em sembla que, tot i ser poeta i abocar una part de mi a cada poema, i tot ser aquest blog tan i tan íntim i personal, aquest és el cop que em sento més despullada i exposada... Serà per la qüestió aquesta de l'edat. Un petó, us estima sempre, i us estimarà,

NeoPoeta

23 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha coses que s'acaben, però sempre n'hi ha que comencen. El blog? Fas bé de no tancar-lo. On aniríem aprendre el cafè? M'alegro molt que no deixis Personatges Itinerants, Neo. I estic segura que ens tornarem a veure per aquest bar. Quan vulguis, quan puguis... quan en tinguis ganes. Una abraçada.

assumpta ha dit...

Si això és el que necessites ara ... fes-ho. Però com diu la Carme, no tanquis mai "el Bar".
Sempre ens agradarà de venir a fer-hi un cafetó i de ben segur un dia et tornarem a retrobar.
Gràcies per haver-nos fet partíceps de bonics detalls poètics durant tot aquest temps.
A reveure, NeoPoeta i rep una forta abraçada !!!

Laia ha dit...

Ostres neo... els desenganys amorosos trenquen l'ànima i ens fan vulnerables, però potser un dia estàs llesta per tornar, per escriure més poemes, per delietar-nos amb els teus versos plens de sentiment.

una abraçada!

Uribetty ha dit...

De vegades els desenganys són una arma potent per escriure, i l'exemple el tenim, el tens, amb aquest derrer, personalment espero que no, poema.

De totes maneres, un plaer haber-te llegit i espero poder fer-ho en una altra ocasió.

I si tens algún dubte poètic espero poder compartir-lo.

Un petó ben dolç.

Sergi ha dit...

No m'ho esperava. La veritat és que em dol aquesta notícia, no pensava que això podia passar. Ets jove i vindran més amants, i més desenganys, però també moments de felicitat. És egoista per part meva dir que no marxis, fes el que et mani el cor, però et trobarem a faltar. Deixar el blog obert és una porta a tornar, i això m'agrada. Si mai vols tornar a escriure (aquí, perquè a la teva llibreta segur que continues fent-ho), t'estarem esperant. I si decideixes canviar de casa, si aquesta et porta mals records, ja ens avisaràs! Sort, i una forta abraçada d'a reveure.

El veí de dalt ha dit...

CAram! Ara que descobreixo un bar amb bona música i bona poesia, va i el tanquen...!

PS Em ficaré on no em demanen i no em conviden, però aquesta diferència d'anys deu raure la qüestió. Que et trenquin el cor tan jove t'ha de fer més gran. No li donis gaires voltes. Vindran mes pals i moltes alegries. És la vida. Cuida't i torna quan tinguis ganes. Sense presses.

Red Pèrill ha dit...

8-o...

Tornainoetfacisdepregardòna

Efrem ha dit...

Doncs quina merda!

soni_a ha dit...

Com a dit El veí de dalt ara que acabo de descobrir aquest bar. Peró per sort que no el tancàs, així podem llegir el poemes que encara no em pogut llegir o torna a llegir els que ens a marcat.
Una abraçada!!

sargantana ha dit...

quand tornis si es que aixis ho vols, serem aqui...esperant les teves paraules i els teus sentiments.
un beset de sargantana ;-)
sort!! i recorda que el que no em mata...em fa mes fort.

Mon ha dit...

No podre prendre mes glops de sentiments? mes versos entre copes? mes paraules escrites entre tovallons de papers. No marxis i si ho fas , fes-ho mes lentament deixant paraules en els nostres records, en els nostres sentiments

Red Pèrill ha dit...

Paraules sàvies les del veí...

J.M. ha dit...

Torna.

Anònim ha dit...

Sí que et saps expressar. I no escrius tonteries.
Però darrera del poeta hi ha la persona.
Molta sort.

Joan Calsapeu ha dit...

El teu i el d'en Berto són els únics bars que freqüento, Neopoeta. Em fa una mica de ràbia quedar-me només amb un bar -sobretot, perquè el teu és una delícia. Però comprenc que en la vida hi ha etapes, i que de tant en tant convé ajustar -no tancar!- una porta per obrir-ne una altra.

Una abraçada!

Gabriel ha dit...

Hi ha moments que sembla que tot s'acaba i mor. Escric aquest comentari mentre escolto una balada dels Scorpions i em sembla tot plegat colpidor.
Coneixes el blog d'en Toni Ibàñez...l'Entrellum? Va ser un referent per molts blocaires i també un dia va dir prou, i va semblar que no tornaria mai més i va penjar un cançó de comiat en el seu blog i tots li vàrem demanar que no tanqués el blog i per sort no ho va fer.
Vàrem poder revisar els seus textos i les seves impressions.
Hi ha moments que hem de parar i necessitem trencar amb allò que fem.
Però també hi ha moments que quan t'estimes allò que durant un temps has fet, allò que has creat i ha arribat a diverses persones...és quan realment al cap d'un temps tornes. Neopoeta estic segur que tornaràs el teu bar, com en Toni Ibàñez després d'una aturada super bèstia va tornar al cap de dos mesos però va tornar. Jo m'he estat el mes de gener gairebé un mes amb el blog abandonat però el cap d'un mes hi he tornat. I setmanes després hi seguit tornant perquè sempre hi ha coses noves a dir.
La balada d'Scorpions potser ja fa minuts que s'ha acabat. I sé que per molt que diguis que s'acaba tard o d'hora tornaràs. És un verí, t'ho dic de veritat...aquells que ens agrada escriure i compartir-ho tard o d'hora tornem.
Una salutació i ànims!

Ballarinadeplom ha dit...

deixa sempre una porta oberta...mai se sap quan ho tornaràs a necessitar.

Cèlia ha dit...

Neo, un poeta mai mor... pot estar en letargia, letargia intemporal, però sempre amb ulls d'àliga i cor de llop! Un petonàs!

mar ha dit...

Em sap greu.
Però estic segura que novament tornaràs a trobar persones que t'estimaran i et faran veure amb altres ulls l'amor i la vida.
I tornaràs a tenir la necessitat d'escriure i explicar-ho. Aquí estarem per gaudir-ne altre cop.
Un petonet bonica.
Anirem passant a fer un cafè de tant en tant.

*TAP* ha dit...

Hola NeoPOeta,

Antes de nada, felicidades por tu blog.

Te paso esta info para inivitarte a ti y a tus amig@s a participar el próximo 21 DE MARZO (~Día mundial de la poesía~) al evento poético "POESÍAS AL VIENTO"

Promueve: "El Hombre Sentado", propietario del BISTROT 64

* * * Enlaces * * *

EVENTO "POESIAS AL VIENTO": http://www.facebook.com/event.php?eid=52607088197

BISTROT 64:
http://www.facebook.com/group.php?gid=47438197234

Gracias.

>> Se ruega difusión <<

Joana ha dit...

Passaré i llegiré posts antics...
Fins que ornis!
una abraçada . Cuida't molt!

El Deixeble ha dit...

No ens coneixem de res i és el primer cop que entro, pero el poeta mai no mor i tard o d'hora tornaràs, perque ets jove i et quede un infinit per viure.

Sandra D.Roig ha dit...

Hola Neo,
aterro al teu blog com una papallona, venint d'un racó de dalt del mon. i em pressento jo també em pressento com cada un dels teus versos. Abocada a una pantalla, i sense saver com era l'ultim somriure.
Has dit en un poema, el que jo no aconsegueixo dir, i se'm queda tot a la gola com una bola de mots.
et segueixo...