10 de des. 2007

Esbatec

Com un gat enfurismat
Dins una gàbia tancat
Mai seré alliberat
de la meva fosca ràbia.

Com un rat esporuguit
rosegat pel meu neguit
suicidant sense sentit
la poca raó que em queda.

I en aquesta gran foscor
sense pena ni dolçor
demano el teu perdó
però fa temps que no escoltes.

M'he buidat de contingut
de tot allò que no he sabut
i he format com un escut
d'alta i forta ignorància.

I si et dignes a tornar
et voldràs fer perdonar
però ja serà molt tard:
les meves oïdes seran closes.

Desa ara el pensament
Fent que es fongui la ment.
Deixa lliure el sentiment
i l'esbatec et farà lliure.

2 comentaris:

Aleix ha dit...

Minupunto per la Tati! ;)

Uribetty ha dit...

Molt curiosa la rima jeje. I el poema m'ha agradat ;)
Per cert, t'he deixat un enllaç a meu bloc, ja em diràs que et sembla ;)
Un petonàs