Ai...
Es com un sospir del vent
directament als pulmons.
Es aquella picada d'ullet
directament al cor.
Es aquella... diguem-ho abraçada verbal
que suavitza, tranquilitza. Que salva
de la deseperació.
Per què no fer-ho més sovint?
Sí, això de suïcidar-se i deixar
que t'ajudin a tornar a néixer.
Durant la vida morim tantes vegades...
Com l'ocell fènix, he resorgit de les cendres.
Catalitzador bucòlic i sentimental...
Tu m'has robat el cor.
Ai...
Sovint ja no sé ni què dir-te.
Sovint ja no sé ni per què et parlo.
Però son moments d'aquests,
en que els astres es conjuguen
per guarir-me les ferides
quan m'adono que no puc deixar-ho córrer.
Catalitzador, droga, perdició,
salvació, heroi, necessitat,
amor, amor en estat pur...
No sé com dir-ho,
Tot en un mateix cos
(i pam! un altre cop Tu i jo)
NeoPoeta
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Fantasma de l'Òpera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Fantasma de l'Òpera. Mostrar tots els missatges
13 de nov. 2007
4 de nov. 2007
Voler volar
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir la nit com passa
i com s'aboca al matí
com la foscor s'apaga
i l'alba atrapa el sentit.
Volar més lluny del que
voldries voler volar mai,
volant enllà de les muntanyes,
volant més enllà de l'espai.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir els ulls, o la mirada,
o un somriure a mig dibuixar,
sobre la pell, més calmada,
que la nit ha fet bategar.
Volar sobre els teus centímetres
volent acostar-me a tastar
el que a la nit, mentre dormies
m'ha deixat casi tocar.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Voler volar
NeoPoeta
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir la nit com passa
i com s'aboca al matí
com la foscor s'apaga
i l'alba atrapa el sentit.
Volar més lluny del que
voldries voler volar mai,
volant enllà de les muntanyes,
volant més enllà de l'espai.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir els ulls, o la mirada,
o un somriure a mig dibuixar,
sobre la pell, més calmada,
que la nit ha fet bategar.
Volar sobre els teus centímetres
volent acostar-me a tastar
el que a la nit, mentre dormies
m'ha deixat casi tocar.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Voler volar
NeoPoeta
27 de set. 2007
El Fantasma de l'Opera 2.0
Ja! Plouen les llàgrimes
que surten quan no ho han de fer.
T'imagino dins el meu cap.
Allà on sempre ets.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.
Misteriós posseïdor només
de mitja cara. Mort emmascarada.
Tens un punyal afilat entre els dits.
Sé que va dins el meu pit.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.
Ah... Rimes senzilles i melodia...
Melodia harmoniosa i fosca.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el meu Fantasma de l'òpera.
El Fantasma de l'Òpera 2.0
NeoPoeta
Firmant, dominada,
NeoPoeta
que surten quan no ho han de fer.
T'imagino dins el meu cap.
Allà on sempre ets.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.
Misteriós posseïdor només
de mitja cara. Mort emmascarada.
Tens un punyal afilat entre els dits.
Sé que va dins el meu pit.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.
Ah... Rimes senzilles i melodia...
Melodia harmoniosa i fosca.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el meu Fantasma de l'òpera.
El Fantasma de l'Òpera 2.0
NeoPoeta
Firmant, dominada,
NeoPoeta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)