Quan ja no recordes
per què fas les coses,
quan l'únic objectiu
és llevar-te un dia més,
quan saps el que t'espera
i no t'espanta, ni t'agrada:
t'avorreix...
Apaga y vamonos
Em sento com si busqués
les peces d'un antic trencaclosques.
A les fosques vaig.
Mi hastío es consecuencia
de tu falta de consideración.
No queda res mes
que no deixar-ho d'intentar.
Vull escapar-me de mi,
de tot el que m'atrapa,
perquè la meva vida és vana,
la meva existència és buida,
i l'endemà m'avorreix.
9 comentaris:
Hi ha moments de tot, i això inclou moments en que no podem sortir del pou. Però no abandonis, ja que les coses canvien en un segon, i quan menys t'ho esperes.
Potser avui ho veus així, perquè la vida ja ho té això. Ara ens en done una de freda ... i ara una de calenta.
Però estic d'acord amb en XeXu, el món gira sene parar i les coses canvien d'un dia per l'altre.
Proposat per demà mirar-ho amb uns altres ulls i de ben segur que ho veuràs diferent.
Anims amunt ! ;)
I si... si el vent bufa d'una altra direcció? Els qui ja tenim uns anyets sabem que això passa, però sense esperar-ho! Gaudeix de l'avorriment, que amb el vertigen de la vida, de vegades s'enyora...
No et deixis atrapar per vres ni per ningú. Ni tampoc que cap desconsiderat et prengui la vida. Hi ha gent maca, homes genials... el trobaràs quan menys ho esperis.
Moments i moments, dic sempre, jo. Diversos. La vida és així.
No desisteixis... has de recuperar la confiança perduda, de debò. L'al·licient de continuar gaudint de tots i cadascun dels teus dies et farà tirar endavant, perquè hi ha segones i terceres oportunitats per a qui se les mereix. I les teves són allà.
Enciende y vamonos ;)
Doncs jo ho veig preciós, com a poema.
Quin gran poema per quant et sents d'aquesta manera.
Enhorabona pel blog.
Qui o que et fa sentir així, no és mereix que tú t'hi sentis així..
Amb el que... tot i que a la vida hi ha moments per tot.. Jo crec, que un M'aturo, i miro el que hi ha al meu voltant, i ... observar.. t'anirà bé, per saber quin camí agafar...
No et rendeixis!!!
;-D
Si, XeXu, sembla que la vida dóna tantíssimes voltes...
Al final, - assumpta - tu has tingut raó i l'endemà relament se'm va presentar millor!
Cèlia, es que jo m'avorreixo de viure...
Aix, Carme, espero que algun dia arribi el meu moment...
Laia, sembla que la cosa es comença a "encendre"
Mersi, Efrem, sé que en realitat tu també et preocuaves per mi xD
Moles gràcies, soni_a, passa quan vulguis!
Eli, jo també soc partidària de la filosofia "Ara m'aturo i penso", però a vegades no hi ha manera de veure el camí, oi?
Publica un comentari a l'entrada