6 d’abr. 2009

Per un artista de DeviantArt

Com qui torna a poc a poc,
de puntetes,
entro a la teva nit,
i oloro el rastre dels teus ulls,
fins el llit dur i fred.

La lluna em clava la mirada
a la pell,
em crema i em congela,

em tortura, em destrossa,

"¿Per què has trigat tant?"

Torno més buida i més freda,
estèril de paraules i emocions,
torno quasi muda.

Ja no sóc jo ni sóc una altre,

ara sóc l'ombra en el mirall,

sóc vuit passos descordinats,

un balanceig equívoc,
un bes robat,

una cançó desafinada,

un eclipse total.


Ara sóc el final de moltes coses
i l'inici de cap.

12 comentaris:

Cèlia ha dit...

De puntetes entro jo amb un somriure, torna a estar una obert el bar! Ens hi retrobarem de nou? Desitjo tant que sí! quin poema més soul!

myself ha dit...

M'alegro que tornis a rondar per aquí.
Buff, els teus versos em posen la pell de gallina.

barbollaire ha dit...

""""sort"""" que has tornat estèril de paraules i quasi muda...

però des del moment que has tornat i ho has escrit, ets l'inici de tu mateixa. Un cop més. Cada moment.

Gràcies per haver tornat!

[Amb el teu permís] un petonet ben dolç
;¬)****

Mon ha dit...

es una alegria retrobarte en aquest bar...el marbre de les taules restaba tant fred sense els teus versos

XeXu ha dit...

Doncs a mi em sembla l'inici d'alguna cosa, l'inici d'un llarg poema, l'inici d'una tornada, de les ganes de deixar-ho escrit. Com sempre, les teves paraules diuen molt, així que a mi no em sembla que no siguis tu, ni que estiguis orfe del talent que sempre has mostrat, el talent de lligar les paraules de manera magistral, de dir el que vols en una forma preciosa.

Tinc un llarg comentari pendent de contestar...

Anna ha dit...

Sigui com sigui has tornat i jo estic contenta de retrobar-me amb els teus mots que m'emocionen.
Gràcies per tornar.
Petonets.

Laia ha dit...

A tots ens agrada que hagis tornat, que ens continuis regalant petits bocins de tu amb cada vers, amb cada mot...

I si de debò per a tu això és estar buida i no saber què dir, ja m'aferro a on sigui perquè vindran poemes que faran caure cul :)

bentornada!!!

xènia ha dit...

ets bona...
m'agrada molt el q has escrit
i la imatge q has triat ;)

- assumpta - ha dit...

Quin gust de saber que s'ha tornat a alçar la porta d'aquest bar i el sol entra de nou en cadascún dels seus racons!

Precioses paraules les d'aquesta mestressa! No deixis ara que la música es tornir a acabar!

Petons, Poeta!!!
;)

Nymnia ha dit...

Com m'agrada passar per el bar i retrobar aquestes paraules tant especials mentre em prenc un cafetonet ben calentó en un dia com el d'avui de pluja! Un petó!

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies per obrir de nou el bar. Pel carrer hi ha corrent d'aire i fa celistre!

Un poema curt de cafè i llar de versos, si us plau!

NeoPoeta ha dit...

Cèlia, em fa feliç tenir-te per aquí :) M'agrada que li apliquis l'adjectiu soul a la poesia :D

Myself, gràcies per ser per aquí.

barbollaire, potser sí que sóc l'inici, no ho sé. Realment espero no ser el final de mi mateixa. Un petó per a tu també :)

Mon, ara les paraules ens tornaran a escalfar...

Xexu, ja he llegit la contestació al teu comentari i, què més podem dir? Jo diria que tens raó, que no m'he acabat, que no m'he assecat... esperem que sigui cert, oi?

Anna, gràcies a tu per ser aquí, per haver-me esperat, per tornar quan ho he fet jo... Tenia por de trobar-me sola :)

Laia, ara espero no decepcionarvos amb els propers poemes!!

Xènia, a mi m'agrada veure't per aquí :)

-assumpta-, diria que la música sonarà i sonarà durant molt de temps, amb la força dels vells temps, i alguna nova melodia...

Nymnia, gràcies a tu també per haver tornat junt amb mi, quant més ho necessito... sempre tindràs un cafetó preparat a la taula del bar!

Joan, tenia la sensació que t'ho devia! I ara mateix li serveixo el seu verset ;)