Podria prometre moltes coses.
I no en compliria cap.
Perquè, de complir-ne només una
em sentiria obligada a complir totes les altres.

Així que deixaré que el vent
s'endugui les meves paraules
lluny,
amb tu,
on no facin mal a ningú.

Perquè tornaràs d'aquí a sis mesos...
i alhora no tornaràs mai.
Et voldré sempre amb mi,
perquè quan ja no hi siguis
t'idealitzaré.
I inventaré tot el que haguéssim
pogut ésser.

But... marxes.
Marxes i no et puc retindre entre els meus braços
(on mai t'he tingut)

Em passo les hores
veient com cauen, mortes,
desitjant que passin,
per veure't un altre cop,
i desitjant que s'aturin.

T'esperaré, on la vida calla,
i els silencis es fan grans.