6 de febr. 2008

Una poesia

Deixa't endur...
Vola per les cantonades,
Pels terres bruts de pols,
A les nits llargues i fosques,
Com una fulla de paper.
Sura per l'aire...
Mou les vèrtebres.
Fes petar les articulacions.
Sent dins teu la força
que mai has tingut.

Inventa't el somni que no té final.

(I a dalt de tot del full hi escrius Una poesia)

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.