27 de set. 2007

El Fantasma de l'Opera 2.0

Ja! Plouen les llàgrimes
que surten quan no ho han de fer.
T'imagino dins el meu cap.
Allà on sempre ets.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.

Misteriós posseïdor només
de mitja cara. Mort emmascarada.
Tens un punyal afilat entre els dits.
Sé que va dins el meu pit.
Ets el meu Fantasma de l'Òpera.

Ah... Rimes senzilles i melodia...
Melodia harmoniosa i fosca.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el Fantasma de l'Òpera.
Ets el meu Fantasma de l'òpera.

El Fantasma de l'Òpera 2.0
NeoPoeta

Firmant, dominada,

NeoPoeta

3 comentaris:

alguien sin importancia ha dit...

tatii!
soc la carlaa :)
me llegit alguns dels poemes, encara q necesitare mes temps per llegirmels tots :P

dons maca, el promes es deuda, i ja me pasat per aqi pro em cuntinuaras veiem per el bar dels poetes

tagregu a vinculos de la meva qeb oqis?
per si la vols visitar:

http://princesas-hambrientas.blogspot.com

petons maca!

Uribetty ha dit...

Ah...rimes senzilles i melodia
res d'axiò és poesia.
La vull sense res, pura, simple,
bellesa en la paraula en estat pur.

Molt interessant el poema i sobretot la comparació amb el fantasma de l'opera.

Una abraçada!

balde; ha dit...

avegades tens ganes de dir alguna cosa..
no saps què
no saps a quí
estás sol i no saps com


t'estimo

necesitava dir-ho
avui, ara, aquí

a tu