Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir la nit com passa
i com s'aboca al matí
com la foscor s'apaga
i l'alba atrapa el sentit.
Volar més lluny del que
voldries voler volar mai,
volant enllà de les muntanyes,
volant més enllà de l'espai.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Sentir els ulls, o la mirada,
o un somriure a mig dibuixar,
sobre la pell, més calmada,
que la nit ha fet bategar.
Volar sobre els teus centímetres
volent acostar-me a tastar
el que a la nit, mentre dormies
m'ha deixat casi tocar.
Volar, volar, volar,
voler, voler volar,
sentir, sentir, sentir,
sentir que sents que vols volar...
i que pots...
Voler volar
NeoPoeta
1 comentari:
M'ha agradat molt! Felicitats!
I el joc de paraules de volari voler molt ben pensat!
Un petó ben dolç.
Publica un comentari a l'entrada