Los ojos vacíos de esperanza,
los rincones oscuros, tristes,
las estrellas que no brillan,
la hora que no pasa,
los libros polvorientos,
una pared blanca,
un lápiz sin punta y sin papel,
me miro las manos descalzas,
atiendo a cada ruido,
cada paso,
cada estrofa,
y una noche que no cae
apremia el ritmo de mi cardio
y moja mi mejilla,
susrrando que todavía falta
un rato.
4 comentaris:
I mentrestant dansa l’ombra
per entre els finestrals
al ritme lent
que li canta el sol
en moviment.
Canvia el ball
el sol per la lluna
i s’ombreja rere els finestrals
una nit curiosa
que vol tancar-se mirant
cortinatges i persianes avall.
El rellotge puja i baixa les agulles
en un ball rodó
que mai s’acaba,
amb el metrònom constant
d’un tic–tac ja familiar.
Patina sobre el full blanc
la ploma carregada de tinta
i serpenteja fent versos
de lletra lligada
al so de una inspiració
que taral•leja versos
que surten de molt endins.
Al compàs de gotes
que es tiren galtes avall
des del mirador dels ulls humits.
Veus que copul.len a l'ombra
i gemeguen al col.lisionar
amb la pel.lícula de silenci
que abraona les teves llàgrimes
de cristall prohibit.
El temps erosiona l'embrió
d'idees, d'ulls en blanc
i cames obertes.
Perds el coneixement,
retornes, fulls en blanc
idees obertes.
cada vers...
enriqueix...
aquest bar!
Mmm... que genial tenir aquests comentaris com a resposta!
Publica un comentari a l'entrada