17 de febr. 2008

#42

Dorm amb mi aquesta nit.
T'ho suplico.

Demà marxes i no sé quant tornaràs.

(Probablement, mai. Però això, tu i jo, encara no ho sabem)

Deixa'm tastar aquests ulls,
aquesta mirada obscena que em dediques
cada cop que suspiro al teu costat
i tu infles el pit d'orgull.

Deixa'm tenir-te, un cop i prou,
deixa'm convertir el meu gemec en teu,
deixa'm que em perdi entre els teus llençols
així com tu et pots perdre dins meu,
sempre que vulguis...

I et prometo [t'ho prometo] que al matí
quan els raig de sol, insolents, em despertin,
marxaré sense fer soroll.
I quan et d
espertis, només hauré sigut un somni
del qual no te n'hauràs de penedir.


3 comentaris:

Red Pèrill ha dit...

No hauria de ser al revés?rpo

Namyck ha dit...

la veritat esque m'he estat com 5minuts pensant en que dir i reescrivint el comentari peroo..
no se que dir, ho sento

Dani Clemente ha dit...

Wow aki hi ha marru! namyck: entonce k hablas? xd