Al tren.
Com cada dia.
Rutina fastiguejant
que mai canvia.

Tancant els ulls busco,
per poder volar d'aquí,
el son conciliador.
I els obro altre cop
i un miratge, davant meu,
visió meravellosa,
hi ets.

Em somriuen les dues
gotes fosques en un mar blanc.
I l'aire d'hivern es fa calor
i la llum intensa es fa foscor
i els teus punyals grocs són dolçors.

Sotrac.
I kop de kap.

I els obro altre cop
i un miratge dins meu,
imaginació meravellosa,
no hi ets.

Al tren
és diferent.
Avui m'has aparegut
un moment.