Parlaré. Sense dir res.
Buidant mes paraules
d'un sentit per tu, per mi
i per tothom.

Filigranes de carbó
damunt d'un paper en blanc.

Parlaré com quan els teus ulls
em fiten des d'un fosc racó.
Obscur. Com els mots buits.

Trobaré aquelles paraules
que diguien exactament
res del que vull dir
res del que no vull dir.

Perquè el silencia de la meva mirada,
el bes de la meva mà sobre el teu cabell dolç,
l'olor transparent dels cossos estàtics
ja diran tot el que necessito.

Vull trobar el que vols sentir,
parlant sense dir res.