Two bodies, one soul de negatevenSe m'escolen les hores
per la punta dels teus dits.
Com una condemna inexorable,
el rellotge.
Sobre la teva pell la meva,
dues bèsties en calma
respiren entretallades.
Busco dins meu
la paraula.
Com una condemna inexorable,
el rellotge.
Sobre la teva pell la meva,
dues bèsties en calma
respiren entretallades.
Busco dins meu
la paraula.
6 comentaris:
Brutalment preciós...
(verd d'enveja em tens, perquè aquestes paraules tant belles no siguin meves...)
Un petó dolç ;¬)*
M'afegeixo totalment a les paraules del Barbo... :) a mi també m'agradria que fossin meves, les teves paraules, intensament poètiques, o poèticament intenses, millor les dues coses.
Espero que permeteu el comentari d'un profà en la matèria entre tants poetes. Com sempre no estic massa segur d'haver-ho entès, però sé que les hores passen molt i molt ràpid quan jeus amb algú, parles, t'acaricies, et mires, t'endormisques i ressegueixes el seu cos amb tot el teu. I no te n'adones, i ja és demà.
:) Quines paraules més belles!
Ei, és boníssim!
Busco paraules...
I, de vegades, un dels dos...? no acaba de gaudir del dolç moment perquè sap que d'aquí a tres quarts, mitja, una hora, potser? l'alarma del mòbil els farà retornar a la realitat... i s'hauran de barrejar amb la quotidianitat dels qui viuen a l'altra banda de la finestra...
Publica un comentari a l'entrada