MUNDOS PARALELOS - Daniel EstebeEstás aquí. Así.
En este mundo tuyo,
mio, nuestro,
en esta cama fría,
recién estrenada,
en esta realidad enmarañada.
Me echas de menos,
en otro mundo, lejos,
otro lugar, paralelo.
Mientras aquí nosotros,
allí tu solo, yo sola,
la sábana más fría,
el sueño más denso,
la noche menos clara...
La vida como infierno,
si tu, o yo,
en ese mundo
(paralelo)
anudamos la noche
buscando otro cuerpo,
y en esta cama
(en este mundo)
besamos cada mirada,
amamos en cada aliento.
En este mundo tuyo,
mio, nuestro,
en esta cama fría,
recién estrenada,
en esta realidad enmarañada.
Me echas de menos,
en otro mundo, lejos,
otro lugar, paralelo.
Mientras aquí nosotros,
allí tu solo, yo sola,
la sábana más fría,
el sueño más denso,
la noche menos clara...
La vida como infierno,
si tu, o yo,
en ese mundo
(paralelo)
anudamos la noche
buscando otro cuerpo,
y en esta cama
(en este mundo)
besamos cada mirada,
amamos en cada aliento.
13 comentaris:
Una bona interpretació del quadre. Molt poètica, molt bonica. M'ha agradat molt.
M'agrada que tornis al bar dels poetes
Molt bo el poema! o millor dir poesia...poesia de mons-mundos paral.lels-paralelos...m'ha agradat moolt!
Un poema una mica enrevessat per mi, però com diuen, és una bona interpretació de la imatge, i original, és clar.
M'ha agradat. Un bonic poema i una proposta molt original.
Una mica trist l'enyor...
Viure en mons paral·lels... Tan a prop i tan lluny...
Bon poema
joé.. déu n'hi do el nivell aquest cop!!! brutal!
M'agrada aquesta versió poètica del quadre, tan melangiosa. Felicitats, t'ha quedat molt bé!
A mi també m'ha agradat molt! De veritat, és preciós!
Laura.
I si us plau, no em pregunteu perquè aquest nom m'ha vingut al cap.
m'encanta q algu l'interpreti en forma d poema.
Els teus poemes em suggereixen tantes coses que em creen certa impaciència per tornar-te a llegir properament.
Dos móns paral·lels serien com les dues cares d'una mateixa moneda sempre juntes però que mai es poden trobar de cara.
Publica un comentari a l'entrada