4 de des. 2009

Error 2.0

Sembla que quan t'equivoques
caus a terra, i més enllà,
la boira fereix la pell,
i la brisa fa plorar.

I les llàgrimes que mullen
el coixí,
i lo sola que estaré
aquestes nits,
això, digues, qui ho sabrà?

Marxaré buscant l'ombra
d'algun edifci llunyà...
Quan t'han trencat el cor
tants cops, digues,
com es pot tornar a estimar?

5 comentaris:

òscar ha dit...

El cor és un d'aquells òrgans amb capacitat per reconstruïr-se els cops que calgui. Sense cirugia però, això sí, amb ànims.

Joana ha dit...

Queden les cicatrius però torna a bombejar amb força! Ja ho notaràs quan es dispari de nou! :)
Petons!

ricderiure ha dit...

posant-hi valentia!
i amor! i això surt sol...
saluts i abraçades!

XeXu ha dit...

Doncs quan l'amor torni hi tornaràs a caure de quatre potes, perquè som així, i no se t'acabarà mai, per més errors que cometis. No li posis traves la propera vegada que aparegui, sempre se li ha de donar un cop de mà, no creus?

Adbega ha dit...

Es deixa d'estimar en algún moment? Es torna a estimar "igual" altra vegada?
Complicat, complicat...
Si estimes t'estimen... si t'enamores és diferent...