Gol a la pròrroga i xupitos (no) gratuïts

Emocions a flor de pell
i tot això.
Moltes copes, molta gent.
Un cop a una ampolla de cervesa.

Darrere la barra serveixo
fins i tot el meu dia de festa
si toca partit.

Ai... ai... ai... No!
(Cares de decepció
quan no marquem)

Pugen les tensions,
s'aixequen de les cadires,
els soroll creix,
s'acompanya d'algun "Va!"
i el bar es torna efervescent.
¡GOOOOL!
Ell no vindrà però no importa.
"Tati, quatre xupitos,
que ha marcat el Barça!"

Després l'eufòria del primer gol,
l'esperança torna als cors,
i s'arriba a la pròrroga amb
les dents calentes,
els ulls àvids
i ganes de celebrar.

I... SI! GOOOOL!
"Tati, aquest cop que siguin cinc!"

Acaba el partit
i tothom s'abraça
i és amic.

"Juana... va, un xupito,
que ha guanyat el Barça!"
I la mestressa diu que un xurro.
(Però se l'acaben foten,
i paguen igual)

Quan juguen els de casa,
ma mare vol que guanyin
(que es fa molta més caixa)
i jo faig veure que m'interessa,
i pujo a treballar,
a veure si apareix a la mitja part.

(I en el cas de que guanyéssim,
convèncer-lo, i anar-ho a celebrar)