25 de des. 2008

Dolça Navidaz

TO J

T'espero

amb un llibre a les mans.
Però jo seré el teu regal.
(Si després te'l vols llegir,
ja ho decidiràs al llit...)

TO EVERYONE

Dolça Navidaz...
¡Cuan amarga te vuelves
si te toca la soledad!

No lo eres para el hombre
que una noche se equivocó
con la secretaria
y ahora duerme solo.


No lo eres para ellos,
los amantes precoces,
que la familia i obligaciones
les mantiene alejados.

No lo eres para aquel
que escribe y publica
que estaría mejor con ella
que lo solo que se encuentra.

No lo eres para mí,
que vivo de domingo en domingo,
y parece que este
no llega, no llega.

No lo eres, en fin,
para todos los que querrían
pasar acompañados la dolça,
Dolça Navidaz.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm, suposo que em puc sentir identificat amb:

No lo eres para aquel
que escribe y publica
que estaría mejor con ella
que lo solo que se encuentra.


I així és. Aquest és d'aquells dies en que es noten les absències.

- assumpta - ha dit...

... En una o altra estrofa, tots hi podem trobar quelcom que ens faci sentir identificats ...

Encara que amb retard, Bones Festes !!!

La blocaire invisible ha dit...

Encara queden els Reis... i amb ell, un regalet virtual invisible???
je,je,je

Cèlia ha dit...

quin poder l'amor!

Carme ha dit...

No és pas dolç per tothom, quantam raó que tens!

Aloma. ha dit...

hòstia!
dir que les paraules que surten com a titol del blog m'han donat la gran certesa d'elles!

Felicitats per exposar-les!

NeoPoeta ha dit...

Xexu, espero no haver sigut massa directa...

-assumpta-, bones festes igualment, espero que no estiguis sola tu també..

Uouo, la meva amiga blocaire ;)

Oi que si, Cèlia?

Per a alguns, Carme, es ben trist!

Gràcies, Aloma, benvinguda al bar!