[Para todas aquellas chicas
que no pudieron correr, correr, correr,
y salvarse.
que no pudieron correr, correr, correr,
y salvarse.
Con un poco de suerte
y un mucho de agilidad
esa noche podría volver a casa
intacta, pura,
sin un rasguño en su castidad,
con las rodillas peladas
de tanto correr,
y tropezarse,
y correr,
y levantarse y tropezar,
y caer en el fango y los charcos
en la noche nublada,
escapando de un monstruo sin rostro,
de unas manos grandes y sucias,
de un aliento cortante y cortado,
de unos ojos vibrantes y absorvedores,
correr, correr, correr.
Y llegó a casa. Y se salvó.
7 comentaris:
Toc, toc!
Qui és?
Entra la tranquil.la tarda
Pel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballat
Pels bous del sol, endins del blat,
Quan més perfecta mor la flor
A l'aire lleu, pel gran dolor
D'aquest camí de la mirada,
Se'n va tranquil.la la tarda.
Caperucita sólo tiene 16, primaveras sin flores, papá le dice "ven, Caperucita, eres joven, y tienes que aprender, a ocuparte de la casa, que serás una mujer..."
Em recorda moltíssim a aquesta cançó!! Superbo el poema!! Segueix així!
TeLa moltes gràcies, de veritat, m'agraden molt els poemes que penjes i aquest en especial. Una passada, gràcies un altre cop.
anònim, a mi també m'agrada Ismael Serrano, de fet el títol del poema me'l va inspirar aquesta cançó :) Més que inspirar, diguéssim que és una mena d'homenatge! Gràcies epr passar-te per aquí, espero que ho continuïs fent!
Tant de bo totes `poguessin salvar-se!
I tant, Carme, i tant!
Publica un comentari a l'entrada