3 de nov. 2008

Sálvate, Caperucita


[Para todas aquellas chicas
que no pudieron correr, correr, correr,
y salvarse.

Con un poco de suerte
y un mucho de agilidad
esa noche podría volver a casa
intacta, pura,
sin un rasguño en su castidad,
con las rodillas peladas
de tanto correr,
y tropezarse,
y correr,
y levantarse y tropezar,
y caer en el fango y los charcos
en la noche nublada,
escapando de un monstruo sin rostro,
de unas manos grandes y sucias,
de un aliento cortante y cortado,
de unos ojos vibrantes y absorvedores,
correr, correr, correr.

Y llegó a casa. Y se salvó.

7 comentaris:

Jeroni Maleuff ha dit...

Toc, toc!

NeoPoeta ha dit...

Qui és?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Entra la tranquil.la tarda
Pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat
Pels bous del sol, endins del blat,
Quan més perfecta mor la flor
A l'aire lleu, pel gran dolor
D'aquest camí de la mirada,
Se'n va tranquil.la la tarda.

Anònim ha dit...

Caperucita sólo tiene 16, primaveras sin flores, papá le dice "ven, Caperucita, eres joven, y tienes que aprender, a ocuparte de la casa, que serás una mujer..."

Em recorda moltíssim a aquesta cançó!! Superbo el poema!! Segueix així!

NeoPoeta ha dit...

TeLa moltes gràcies, de veritat, m'agraden molt els poemes que penjes i aquest en especial. Una passada, gràcies un altre cop.

anònim, a mi també m'agrada Ismael Serrano, de fet el títol del poema me'l va inspirar aquesta cançó :) Més que inspirar, diguéssim que és una mena d'homenatge! Gràcies epr passar-te per aquí, espero que ho continuïs fent!

Carme ha dit...

Tant de bo totes `poguessin salvar-se!

NeoPoeta ha dit...

I tant, Carme, i tant!