Que "Per què et vesteixes?"
em cridaves, embriagat
del teu propi fum
i la teva pròpia merda.
Que "Per què marxes?"
sentia que cridaves
del passadís estant,
i tu a la cambra de l'hotel llardós.
Que "Per què corres?"
despertant el barri que no dorm,
vociferaves i et cordaves la bragueta,
boig, enllunaticat, transperdut.
Per...
Per què?
Entre rius de rimmel i eyeline
t'hagués volgut respondre
"Perquè ja no aguanto més"
17 comentaris:
Un altre escrit dur dels teus, un crit desesperat. Com pots transmetre aquesta degradació personal?
No hauríem d'arribar a aquest nivell. Si escoltéssim més la intuïció moltes males històries no haurien mai començat... Sembla una pel·li del Humfrei Bogart!
És com si se li hagués esguinxat l'ànima !
a mi m'agrada aquest escrit, ara bé, si no es selecciona costa llegir-lo perquè hi ha poc contrast però m'hi passaré sovint.
"boig, enllunaticat, transperdut"
Ummmm.
TRANSPERDUT... sí.
Uf! desesperació, neguit, por... i alliberament final. Uf! Aconsegeuixes transmetre tot això.
Ostres...després de la meva absència ( deguda a unes practiques...) m'he perdut una bona colla de poemes, hauré de posar-me a llegir ;)
Un petó ben dolç.
Més clar no pot ser. Penso però, com deu costar dir els per quès!
Gràcies per la teva visita!
només li falta el piano de fons. M'ha agradat molt :)
Xexu, si, un crit desesperat... a vegades tinc la sensació que la meva poesia només parla d'amor i de una vida rosa... però necessito expressar altres coses que hi ha dins meu, que potser no sento en les meves pròpies carns però sé que existeixen, i sento una mena d'empatia extranya... Gràcies per venir :) Petó!
Si, Cèlia, tant de bo el nostre cor no fes callar a vegades la intuïció! Mersi per passar-te!
I tant, -assumtpa-, se li ha esginçat l'ànima i el cor... Encantada de tenir-te per aquí!
Sento el poc contrast, wayfarer, però a vegades jugo amb aquest recurs per donar un toc diferent al blog i la poesia, que no només s'han de llegir les paraules, sinó veure les imatges i desxifrar els colors... Gràcies per venir!
Que tens, Jeroni, que et veig tot desinconcertut?
M'alegro de fer-te arribar les emocions que vull transmetre, Carme! Un petó, gracies per la visita!
Que bé tenir-te de nou per aquí, uri, que ja se't trobava a faltar! Remena entre el que t'has perdut, i benvingut altre cop ;)
Si, Joana, a vegades la part més difícil és el per què! Gràcies a tu per venir :)
Si, efrem, és una mica dramàtic, no? amb piano quedaria fantàstic ^^ Merci per passar!
Cada vespre ,o millor cada nit vull asseure'm en un racó d'aquest bar per llegir els teus poemes, potser algun dia hi deixare una musica
es com un crit que surt des de les entranyes
:)
mon, serà fantàstic tenir-te per aquí cada cop que es pongui el sol :)
Oi que si, ballarinadeplom? Gràcies per passar-te pel Bar :)
ei gracies neopoeta per les tevs recomanacions musicals!!
he vist que els nostres gusto son bastant afins...
has escoltat The Gossip? són impessinants, la cantant és pura veu :D
La seva pell és de seda
rosada i fina, com cap altra,
la seva melena és preciosa
la seva mirada especial
com dos diamants que
se't claven a la ment
i no et deixen pensar
La seva olor:
l'aire i la brisa,
i aquell especial aroma
que a mi m'encisa
El seu estar
i el seu ser
no es deixen festejar
i quan tot sembla
que va bé
el moment, ja s'ha acabat
Les seves maneres
són plenes de joia
dignes d'un àngel
que ni sent, ni plora
Res d'ella no és digne
ni és decent,
de viure en aquest món
com un ser
que no és suprem
De res, ballarina, més faltaria! I m'agrada molt The Gossip! Gràcies a tu!
TeLa, com sempre, amb un regalet dels que més m'agraden... gràcies, te l'acullo :)
Publica un comentari a l'entrada