13 de nov. 2008

Relats conjunts


Recordo el poster sobre el teu llit
on matàvem hores i emocions,
xerrant d'intrascendències,
amb xocolata de demència,
en nits d'ennovulades confessions.

Tants cops havia gastat la son
esguardant el posat dels àngels
mentres tu, a l'altra punta de la manta,
respiraves suaument amb calma.
Dolça i encantada, em semblaves una d'ells.

I massa vegades, massa nits ennovulades,
aquells quatre ullets despistats
es fèien còmplices (secrets i muts)
d'aquell desig (ocult i absurd)
de fer-te meva d'amagat.

23 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

això més que un relat sembla un record. Bona proposta.

Jeroni Maleuff ha dit...

M'encanta la xocolata de demència.

Carme ha dit...

A mi també em sembla una molt bona proposta.

XeXu ha dit...

Que maco, quin bon record amb els angelets al capdamunt. És tan maco que podria ser veritat. Tant de bo.



No vegis com va triomfar el teu poema.

NeoPoeta ha dit...

De fet, Jordi, no sé si dir que es poesia en prosa, o prosa poètica... una barreja entre relat i poema... faig el que puc! M'alegro que t'hagi agradat i que passis per aquí!

A mi també, Jeroni, a mi també :P Un petó ;)

Carme, m'alegro que t'agradi, de veritat ^^ Un petó!

Ai, Xexu, ja tens raó, ja... tan de bo fos veritat... I moltes gràcies per lo del post. He llegit molts comentaris i moltes de les teves respostes... i estic emocionada. Si et va agrada, ja estic contenta (i penso que sí, oi?) Un petó ben gran :)

Mon ha dit...

crec que l'imatge del poster també l'he viscuda en alguna cambra...... bon poema , es un altre visió del quatre interessant

Nymnia ha dit...

Oooooh! Que maco! M'ha encantat aquest relat!

NeoPoeta ha dit...

Sí, mon, la meva intenció era... no tractar la pintura com a una realitat (dos angelets) o com a quadre... i vaig decidir apropar-ho més i passar del quadre al pòster, algo així com un souvenir... Benvingut al bar!

Gràcies, nymnia! Celebro que t'agradi! Benvinguda al bar!

Cèlia ha dit...

Espero que no hagin mort totes les emocions perquè és una proposta preciosa! ai, si poguessin explicar els pobres angelets! no els veus les cares?

Cèlia ha dit...

Espera, em quedo una estoneta per al bar a veure què puc prendre... s'hi està rebé!

- assumpta - ha dit...

No coneixia aquest "Bar" i m'ha agradat moltíssim!. La teva opció de prosa poètica o poesia en prosa resulta genial !!!
Tornaré a venir a visitar-te! Gràcies pel teu comentari! :)

Assumpta ha dit...

M'agrada molt el poema, molt bo!!

I molt interessant l'explicació que fas d'apropar-ho passant el quadre a poster :-))

NeoPoeta ha dit...

Tens raó, Cèlia, aquests angelets guarden motls secrets... Ets molt benbinvuga al bar, un petó! Ens veiem!

Encantada de tenir-te per aquí, jo també aniré passant pel teu blog, -assumpta-! Ens llegim!

Celebro que t'agradi el poema, assumpta... Els quadres són macos però cars... el pòster és a tot arreu!

menta fresca ha dit...

i ells ho vàren veure tot, tot? sembla amb final trist però...

NeoPoeta ha dit...

i ho és, menta, perquè ella mai li va arribar a agafar la mà...

zel ha dit...

Bonic i tendre, m'ha agradat molt!

Laia ha dit...

... preciós!! m'ha agradat molt, la descripció de situacions que fas és genial, he passat en dos segons del teu bar a ser damunt d'un llit ben flonjo...

I els dos angelets sent testimonis de tot el que li passa pel cap... i només ells i tu sabeu com va acabar tot ^^ !!!

Pd40 ha dit...

Molt maco. Felicitats!!

NeoPoeta ha dit...

Gràcies, Zel! Benvinguda al bar!

Estic encantada de tenir-te per aquí, Laia! I sobretot, de que t'hagi agradat el poema!

Gràcies, pd40! Benvingut al bar!

Clarissa Vaughan ha dit...

molt molt bó. m'encanta

NeoPoeta ha dit...

Gràcies, Clarissa, benvinguda al bar :)

Cesc ha dit...

Escrius de maravella... de veritat tens un encís especial :) felicitats passaré més sovint per aquí...

NeoPoeta ha dit...

Doncs serà fantàstic, Cesc