15 de nov. 2008


Que "Per què et vesteixes?"
em cridaves, embriagat
del teu propi fum
i la teva pròpia merda.
Que "Per què marxes?"
sentia que cridaves
del passadís estant,
i tu a la cambra de l'hotel llardós.
Que "Per què corres?"
despertant el barri que no dorm,
vociferaves i et cordaves la bragueta,
boig, enllunaticat, transperdut.

Per...

Per què?

Entre rius de rimmel i eyeline
t'hagués volgut respondre
"Perquè ja no aguanto més"

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Un altre escrit dur dels teus, un crit desesperat. Com pots transmetre aquesta degradació personal?

Cèlia ha dit...

No hauríem d'arribar a aquest nivell. Si escoltéssim més la intuïció moltes males històries no haurien mai començat... Sembla una pel·li del Humfrei Bogart!

- assumpta - ha dit...

És com si se li hagués esguinxat l'ànima !

Wayfarer ha dit...

a mi m'agrada aquest escrit, ara bé, si no es selecciona costa llegir-lo perquè hi ha poc contrast però m'hi passaré sovint.

Jeroni Maleuff ha dit...

"boig, enllunaticat, transperdut"
Ummmm.

Jeroni Maleuff ha dit...

TRANSPERDUT... sí.

Carme ha dit...

Uf! desesperació, neguit, por... i alliberament final. Uf! Aconsegeuixes transmetre tot això.

Uribetty ha dit...

Ostres...després de la meva absència ( deguda a unes practiques...) m'he perdut una bona colla de poemes, hauré de posar-me a llegir ;)
Un petó ben dolç.

Joana ha dit...

Més clar no pot ser. Penso però, com deu costar dir els per quès!
Gràcies per la teva visita!

Efrem ha dit...

només li falta el piano de fons. M'ha agradat molt :)

NeoPoeta ha dit...

Xexu, si, un crit desesperat... a vegades tinc la sensació que la meva poesia només parla d'amor i de una vida rosa... però necessito expressar altres coses que hi ha dins meu, que potser no sento en les meves pròpies carns però sé que existeixen, i sento una mena d'empatia extranya... Gràcies per venir :) Petó!

Si, Cèlia, tant de bo el nostre cor no fes callar a vegades la intuïció! Mersi per passar-te!

I tant, -assumtpa-, se li ha esginçat l'ànima i el cor... Encantada de tenir-te per aquí!

Sento el poc contrast, wayfarer, però a vegades jugo amb aquest recurs per donar un toc diferent al blog i la poesia, que no només s'han de llegir les paraules, sinó veure les imatges i desxifrar els colors... Gràcies per venir!

Que tens, Jeroni, que et veig tot desinconcertut?

M'alegro de fer-te arribar les emocions que vull transmetre, Carme! Un petó, gracies per la visita!

Que bé tenir-te de nou per aquí, uri, que ja se't trobava a faltar! Remena entre el que t'has perdut, i benvingut altre cop ;)

Si, Joana, a vegades la part més difícil és el per què! Gràcies a tu per venir :)

Si, efrem, és una mica dramàtic, no? amb piano quedaria fantàstic ^^ Merci per passar!

Mon ha dit...

Cada vespre ,o millor cada nit vull asseure'm en un racó d'aquest bar per llegir els teus poemes, potser algun dia hi deixare una musica

Ballarinadeplom ha dit...

es com un crit que surt des de les entranyes

:)

NeoPoeta ha dit...

mon, serà fantàstic tenir-te per aquí cada cop que es pongui el sol :)

Oi que si, ballarinadeplom? Gràcies per passar-te pel Bar :)

Ballarinadeplom ha dit...

ei gracies neopoeta per les tevs recomanacions musicals!!

he vist que els nostres gusto son bastant afins...

has escoltat The Gossip? són impessinants, la cantant és pura veu :D

Té la mà Maria - Reus ha dit...

La seva pell és de seda
rosada i fina, com cap altra,
la seva melena és preciosa
la seva mirada especial
com dos diamants que
se't claven a la ment
i no et deixen pensar

La seva olor:
l'aire i la brisa,
i aquell especial aroma
que a mi m'encisa

El seu estar
i el seu ser
no es deixen festejar
i quan tot sembla
que va bé
el moment, ja s'ha acabat

Les seves maneres
són plenes de joia
dignes d'un àngel
que ni sent, ni plora

Res d'ella no és digne
ni és decent,
de viure en aquest món
com un ser
que no és suprem

NeoPoeta ha dit...

De res, ballarina, més faltaria! I m'agrada molt The Gossip! Gràcies a tu!

TeLa, com sempre, amb un regalet dels que més m'agraden... gràcies, te l'acullo :)