7 de set. 2008

Em sento tan inútil
Tan perduda i impotent
Tan fràgil i pobre
Tan... tan dependent
Quan l'únic que puc dir és...


Que t'estimo

(i tu no fas més que tenir por
i dir que no pot ser...)

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Fa mal quan no pot ser. Ho expresses d'una manera que es nota que surt de ben endins.

NeoPoeta ha dit...

Quin desastre de vida amorosa que reflecteix aquest blog, no?