Vull vomitar la meva
ànima
En un poema del tot
espacial
Que arribi a les estrelles
i més amunt
i més enllà
Que arribi allà on m'escoltes
i no em vols mirar:
T'estim, cosa bonica,
t'estim com tot el mar
ànima
En un poema del tot
espacial
Que arribi a les estrelles
i més amunt
i més enllà
Que arribi allà on m'escoltes
i no em vols mirar:
T'estim, cosa bonica,
t'estim com tot el mar
3 comentaris:
Això és molt més positiu! I m'agrada, molt maco!
Si ell no tingués por... en tindries tu?
Bona nit, luciérnaga...
Ups! aquesta imatge fa angunia... :S
Salut!
Mar.
Publica un comentari a l'entrada