Que plogui

Que tu i jo som?
Que tu i jo teníem què?
Tu i jo mai dels mais.
Mai més.

Tu i la teva pluja, i les teves mirades, i els teus petons, i les teves carícies, i les teves entrades al cinema.
I les teves enganyoses paraules: "Fa temps que la vaig deixar d'estimar"

Que tu i jo som?
Em faig riure a mi mateixa.
Tot, tot, tot fals.
Érem només amics. (Dius que vas dir)

Vull que plogui
o tenir una malaltia terminal.
A efectes pràctics és el mateix.
No pots sortir de casa,
no t'has d'enfrontar al món.

I la compassió,
i tornar a recollir els trossets...
Trossets ja desgastats
de tantes vegades que han sigut enganxats.
Peces que s'han perdut
en cada nova esllevissada de sentiments.
I, cada cop,
un cor més petit...