3 d’abr. 2008

Plexe Solar



Necessito estimar.
La vibració interna,
aquells nusos traïdors,
somriures i mirades tímides.
Tot allò que vull, és això.

Per això,
engego el tocadiscs,
i estirada al llit
escolto aquella cançó trista,
aquella cançó tindrà gust de cor,
apago el llum i tanco els ulls
(per fer més fosc)
fins que em comença a tremolar
la barbeta,
i el coll em comença a cremar:
dels ulls em rodola una llàgrima
que tindrà el gust salat de sal.

2 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

quines sensacions !!! petonets.

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

Red Pèrill ha dit...

Si las sal fos dolça hauries arribat al cel.... (com a mínim)

Tan ateus i mira, seguim fent servir les putes metàfoers bíbliques...

Natarda, ornito