13 de març 2008

Poesia selectiva



Em diuen que obri els ulls,
que la vida continua
i que haig de tirar endavant.

Però no vull.
No en sé.

Prefereixo continuar esperant-te
tot i saber que mai vindràs.

Tocant de peus a terra,
em dieu.
Tocant de peus a terra...

(Bojament enamorada d'un actor que mai vindrà i que mai hi ha sigut, més gran que ella i amb tendències sexuals que impedeixen qualsevol relació, ella, ja ha decidit que no pot decidir-ho, que abandona, s'abandona en un trist sofà on espera, espera i espera, i els rajos de sol la fereixen com un vampir. Ja no surt, ni parla ni es mou. Escriu un post en un blog de poesia. Però no és un blog, ni una poesia, ni un post ni res. Són només les ganes de desfogar-se, que ella sola no pot i busca el consol en algú, en ningú. I el vol a ell. Que té nom i cognom, i 28 anys, i probablement una relació estable amb un home. I ella l'estima, l'estima, l'estima, i calla i mor una estona. I potser l'endemà es lleva, es fa el cafè i ha nascut de nou. Però fins que els seus ulls no siguin closos, ningú ho sabrà)





*seleccionant el text sencer la realitat es torna molt més crua

8 comentaris:

Uribetty ha dit...

Magnífic! M'ha encantat!
Felicitats ;)
Jo tinc alguns semblants a aquest...però blogger no elspublica tal i com vull i el tinc en word.
Un petonàs!

Dani Clemente ha dit...

mare de deu, del que tens publicat al blog el millor de lluny, tela, es genial, no se que mes dir.

Joan Calsapeu ha dit...

L'enhorabona! Això és molt bo. La teva poesia creix com un arbre tropical de fruits conspicus. Vas molt bé. Suposo que ja tries bé les teves lectures. ¿Què llegeixes, ara per Setmana Santa? Unes vacançotes com aquestes demanen peces de caça major: jo les dedico a Pessoa ("El llibre del desassossec") i a Dante ("La Divina Comèdia"). I a escriure, clar. ¿A qui les dediques tu?

kena ha dit...

ei bonica
m'ha encantat aquest post, abans de llegir l'asterisc ja se m'ha acudit que havies amagat text enmig, en color negre, és brutal, has fet un post interactiu :D m'ha agradat moltèrrim...

jo estic a les dotze-encara-no del matí menjant un plat de pasta i carbassó i d'aquí "menys cinc minuts" havia de ser a deu minuts de casa, i enlloc d'això em quedo llegint el teu post i comentant-lo, sense mastegar la pasta ni sortir volant..

no et pesa la consciència? ;P

Dani Clemente ha dit...

per cert parlant de tot, has pensat que aquest poema tal i com l'has escrit, no podries publicarlo en paper? es podria fer algun apañu, pero aixi tal cual... Estas contribuint a fer desapareixer els suports tradicionals! xd

Anònim ha dit...

Ya está bien.

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/19/vosotros-los-vascos-y-los-catalanes-nazionalistas-sois-los-culpables/

Red Pèrill ha dit...

Això és tripulant (altrament dit passatger o paissatgístic)

Demà és primavera i la celebració del naixement de les flors fa que la mel i tal

kena ha dit...

per cert, m'encanta la foto que has triat!