Em tremolen tant les cames
Que ja no sé quina música posar
Ni sé quin gust té la xocolata
O l'olor de l'herba fresca.
Només sé
El soroll que fa el silenci
i el gust suau del vent
o l'olor de la nit.

Em tremolen tant les cames
Que dic si quan vull dir no
i al revés, mil coses més
sense sentit o que no toquen.
Només sé
Que hauré d'estar ben guapa
i no s'hi valdrà la canya
perquè serà només un cafè.

Em tremolen tant les cames
Que més igual fer-ho bé
o fer-ho malament -només vull fer-ho.
Ja n'hi ha prou de no pensar en mi.
Només sé
Que he sigut súper-ego
en els moments inadequats
de la forma equivocada.

Em tremolen tant les cames
que diria que desapareixeré.