13 de nov. 2007

Ai...
Es com un sospir del vent
directament als pulmons.
Es aquella picada d'ullet
directament al cor.
Es aquella... diguem-ho abraçada verbal
que suavitza, tranquilitza. Que salva
de la deseperació.

Per què no fer-ho més sovint?
Sí, això de suïcidar-se i deixar
que t'ajudin a tornar a néixer.
Durant la vida morim tantes vegades...
Com l'ocell fènix, he resorgit de les cendres.
Catalitzador bucòlic i sentimental...
Tu m'has robat el cor.

Ai...
Sovint ja no sé ni què dir-te.
Sovint ja no sé ni per què et parlo.
Però son moments d'aquests,
en que els astres es conjuguen
per guarir-me les ferides
quan m'adono que no puc deixar-ho córrer.

Catalitzador, droga, perdició,
salvació, heroi, necessitat,
amor, amor en estat pur...
No sé com dir-ho,

Tot en un mateix cos
(i pam! un altre cop Tu i jo)

NeoPoeta

1 comentari:

Iarma ha dit...

Encara que m'hagis abandonat completament, com que soc tan bona persona (H) et fare un favor:

No hi ha cap problema que no s'oblidi amb una dosi suficient d'alcohol i/o tetrahidrocannabinol. Al menys durant una estona.

Salut!