Shht...
No despretis la nena
que dorm dins meu.
Deixa-la dormir una estona més.
Juguem a ser més grans
del que mai podrem ser
(de moment)
I si la nit es trenca
també es trencarà el meu cor.
I aquest cop no el curaran les paraules d'amor.
Shht...
Volem dormir una estona més
entre els braços de la brisa breu
que ens duu més enllà del mar
per somiar que el món és meu.
I veure com tot
el que l'home crea, l'home destrueix.
Neix Ezra Pound entre gemecs
de dolor maternal.
Shht...
No despretis la nena
que dorm dins meu.
Deixa-la dormir una estona més.
2 comentaris:
Molt bonic i molt dolç el poema.
Felicitats!
Un petó ben dolç.
fa temps q no ens veiem, q no en se res d tuu!
Publica un comentari a l'entrada