Dreta a esquerra, a dalt: Alba, Afra, NeoDreta a esquerra, a baix: Frankie, Albert
Tindràs mals i bons moments
i hauràs de tirar endavant,
i mai mirar enrere,
i mai fer un mal pas,
i quan caiguis a les brases,
jo estaré esperant.
Viuràs llargues nits despertes,
altres llunes de neguit,
males ratxes,
hores tristes,
però sempre, sempre, sempre,
t'estaré esperant aquí.
I quan creguis que no hi sóc,
i que tot ja s'ha fet fosc,
i quan el món, a poc a poc,
hagi anat quedant somort...
Tu tranquila, jo hi seré,
seré una llum al teu carrer,
i quan sigui negra nit
i te'n tornis cap al llit...
A l'aguait, un xic enllà,
els malsons faré marxar.
[ :) ]
5 comentaris:
Un poema preciós, Neo, com sempre...
m'alegro de llegir-te, de nou, i més amb un poema com aquest...
L'amistat una de les millors coses de la vida.
Un petó de bon dia.
Els qui t'estimen els trobaràs quan estiguis a l'hospital o a la presó. Quanta raó te aquesta dita nostra.
estem ultimant els detalls per a editar el llibre amb els poemes sobre el lema A la barana dels teus dits, on participaves. Em voldria posar en contacte amb tu.
Posa't en contacte a jesusimaite@gmail.com gràcies
Que maco, aquest cop té molta llum, l'amistat és una cosa molt gran, i l'has sabut explicar molt bé en el poema.
Els amics així costen de trobar però quan els trobes... buffffff un tresor dels de debò.
Publica un comentari a l'entrada