28 de jul. 2009

Una amiga així

Dreta a esquerra, a dalt: Alba, Afra, Neo
Dreta a esquerra, a baix: Frankie, Albert

Tindràs mals i bons moments
i hauràs de tirar endavant,
i mai mirar enrere,
i mai fer un mal pas,

i quan caiguis a les brases,

jo estaré esperant.

Viuràs llargues nits despertes,

altres llunes de neguit,

males ratxes,
hores tristes,
però sempre, sempre, sempre,

t'estaré esperant aquí.

I quan creguis que no hi sóc,
i que tot ja s'ha fet fosc,
i quan el món, a poc a poc,
hagi anat quedant somort...


Tu tranquila, jo hi seré,

seré una llum al teu carrer,
i quan sigui negra nit

i te'n tornis cap al llit...
A l'aguait, un xic enllà,

els malsons faré marxar.

[ :) ]

5 comentaris:

Carme ha dit...

Un poema preciós, Neo, com sempre...

m'alegro de llegir-te, de nou, i més amb un poema com aquest...

L'amistat una de les millors coses de la vida.

Un petó de bon dia.

Marta ha dit...

Els qui t'estimen els trobaràs quan estiguis a l'hospital o a la presó. Quanta raó te aquesta dita nostra.

Jesús M. Tibau ha dit...

estem ultimant els detalls per a editar el llibre amb els poemes sobre el lema A la barana dels teus dits, on participaves. Em voldria posar en contacte amb tu.
Posa't en contacte a jesusimaite@gmail.com gràcies

XeXu ha dit...

Que maco, aquest cop té molta llum, l'amistat és una cosa molt gran, i l'has sabut explicar molt bé en el poema.

myself ha dit...

Els amics així costen de trobar però quan els trobes... buffffff un tresor dels de debò.