L'ODALISCA de Marià Fortuny
"Dolça dona de pell blanca,
sobre blancs llençols de lli,
besa'm la meva faç fosca.
Mà negra sobre clar pit.
sobre blancs llençols de lli,
besa'm la meva faç fosca.
Mà negra sobre clar pit.
Encens potent que perfuma
l'estança de la llibertat,
on tu pots convertir-te en mulata
i jo fer-me passar per blanc.
Escolta el so que t'encisa
i sobre meu et fa ballar:
aquesta nit tu seràs meva,
que jo marxo demà"
10 comentaris:
Oh! que bonic! Com m'ha agradat! I trobo que li va molt bé ala imatge!
Molt maco! M'ha encantat, que senzill, que profund. Molt bona Neo, com diu la Carme, aquesta imatge està dient el que tu has escrit en poesia.
ara et toca posar-hi música...
Dolça noia esclava del seu (d'ell) desig!, però... i el d'ella?
Ei, què bonic! M'ha agradat molt! Coincideixo amb la carme i en XeXu plenament.
Molt bonic. M'ha agradat molt.
Molt i molt bonic, Poeta !!!
La teva visió així, diferent, sempre és un gust de trobar !!!!!
Preciós!
Boniques paraules per a un gran quadre. Quina facilitat en trovar-li els mots addients.
Ho veus com tinc raó, d'envejar els poetes? És una passada!
:D
Quina preciositat!!
És...és magnific!!!
És bell.
Bellíssim!
Gràcies per compartir un regal així...
:¬)***
Publica un comentari a l'entrada