8 de gen. 2009

Amor Cinèfag

Nicole Kidman y Hugh Jackman, Australia (2008)

Este es el invierno de nuestra desventura
(Shakespeare, Ricard III)

Y volveré a andar por tus calles,
y por tus charcos me ahogaré.
Correré tus noches descalza,
para besarte, besarte y absorberte.
Me perderé en mil lunas ciegas.
Y las cosas dejaran de ser cosas,
y los días dejaran de ser días,
solo seremos tu
y yo,
y los planetas que nos rodean.
Besaré tus pies fríos bajo la manta
con mis pies fríos sobre el colchón.
Volverá lo que nunca ha sido.

Nos amaremos como en las películas.
Como si no fuera a terminar nunca.

4 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Ui, aquesta nit ja trobo diversos blocs on és parla d'amor !

M'hi apunto !

Serà que demà tenim lluna plena i el seu magnetisme ens fa a tots més tendres ? serà que realment el món el mou l'amor ? Que seria de les nostres vides sense ell? ainnnsssss ....

Bon cap de setmana !

Wayfarer ha dit...

Aquesta peli és preciosa! em va agradar molt. I Shakespeare és un as!! feia temps que no passava per aquí!! ens veiem!

Ararat ha dit...

No havia vingut mai per aquí i la primera cosa que sento és el "Behind Blue Eyes" dels The Who.

Una molt bona rebuda.

I respecte a l'amor, en particular el de les pel·lícules, doncs ja se sap: massa ciència ficció.

Tenen la mania de presentar-ho com una escultura, més o menys abrupta, però llisa i pol·lida com una pedra de riu o un aspirina infantil.

Quan a la pràctica és una cosa molt rugosa.

Tot i això, no hi ha res dolent en que les coses essencials i llisses ens agradin. Si no les pelis no serien divertides.

Bona nit.

Jeroni Maleuff ha dit...

Tant de bo.
I bon any tingues!