14 de gen. 2009

Relats Conjunts


L'ODALISCA de Marià Fortuny

"Dolça dona de pell blanca,
sobre blancs llençols de lli,
besa'm la meva faç fosca.
Mà negra sobre clar pit.

Encens potent que perfuma
l'estança de la llibertat,
on tu pots convertir-te en mulata
i jo fer-me passar per blanc.

Escolta el so que t'encisa
i sobre meu et fa ballar:
aquesta nit tu seràs meva,
que jo marxo demà"

10 comentaris:

Carme ha dit...

Oh! que bonic! Com m'ha agradat! I trobo que li va molt bé ala imatge!

XeXu ha dit...

Molt maco! M'ha encantat, que senzill, que profund. Molt bona Neo, com diu la Carme, aquesta imatge està dient el que tu has escrit en poesia.

Jordi Casanovas ha dit...

ara et toca posar-hi música...

Cèlia ha dit...

Dolça noia esclava del seu (d'ell) desig!, però... i el d'ella?

Rita ha dit...

Ei, què bonic! M'ha agradat molt! Coincideixo amb la carme i en XeXu plenament.

kweilan ha dit...

Molt bonic. M'ha agradat molt.

- assumpta - ha dit...

Molt i molt bonic, Poeta !!!

La teva visió així, diferent, sempre és un gust de trobar !!!!!

Preciós!

menta fresca ha dit...

Boniques paraules per a un gran quadre. Quina facilitat en trovar-li els mots addients.

Montse ha dit...

Ho veus com tinc raó, d'envejar els poetes? És una passada!
:D

barbollaire ha dit...

Quina preciositat!!
És...és magnific!!!
És bell.

Bellíssim!

Gràcies per compartir un regal així...

:¬)***