Atrapada* visceral
en un món de colors i fum.
Les llums fan pampallugues.
Atura't, que el temps no passa.
Les lletres corren de costat.
Que algú li digui que aquí no.
No, que aquí no és la festa.
Això és una bacanal
de drogues i alcohols.
Algú ha apagat el
firmament estelar.
Un bon coixí per xisclar,
el Poma.
Que ningú intenti volar
(el balcó mostra una piscina).
Sexe gay a pocs metres,
i fem veure que no passa res.
Que demà al matí despertem
no voldrà dir que haguem dormit.
I la iaia avisa tard...
i recollir-ho tot en mitja hora.
Això sembla un Yellow Submarine.
*Atrapada: Diu-se del moment en que et quedes en estat catatònic
6 comentaris:
em recorda temps passats...aquella meva joventut que m'he resistit a perdre
Aquest cop, no he entès res de res.
És com un poema on vas relatant tot el què veus?
Suposo que és desconeixença...
Mon, recordes? Quina sort, jo no!!
Suposo, Xexu, que són fragments d'una nit que, francament, no recordo...
No exactament, Cesc... més aviat, són flaixos que descric com puc de coses que van passar.
Molta desconeixença, Cèlia
Quins moments més estranys! Jo no en tinc cap d'aquests a la meva col·lecció, però en realitat no sé si em fa massa falta. No te l'envejo pas. Sempre m'agrada saber on sóc i què passa i recordar-me'n tant com puc.
Publica un comentari a l'entrada